Aquest matí un grup de 19 persones ens hem dirigit en cotxes a l’Estació de Caldes de Malavella per agafar el tren de les 9:00h que ens ha portat fins l’Estació de Sants de Barcelona on hem iniciat la nostra 5a sortida cultural a Barcelona.
Hem anat en metro i funicular (avui ho hem fet a un preu ben especial!) fins a la base del Telefèric de Montjuïc que ens ha enfilat fins al Castell de Montjuïc on ens esperava la Mari Paz per fer-nos de guia a la visita guiada que teníem reservada.
Castell de Montjuïc
La Mari Paz ens ha explicat la història del castell i les seves successives funcions que, segons dicta el llibret que ens van donar a l’entrada, va servir: “durant la guerra de Successió (1701), com a fortalesa borbònica, com a castell des d’on es va bombardejar la ciutat durant 12 hores, com a càstig per una revolta que hi va haver a finals del 1842, com a castell “maleït” per les tortures que s’hi practicaven (1893), com a castell durant la República i la Guerra Civil (1931-1939), com a castell franquista, recuperant la funció de presó militar d’oficials i caps de l’exèrcit republicà, de celebració de consells de guerra i, puntualment, d’execució, entre elles la del President Lluís Companys (15 d’octubre de 1940). El 1960 va ser cedit parcialment a la ciutat i s’hi va construir un museu militar. El 1963 s’hi va inaugurar al pati d’armes una estàtua eqüestre de Franco que el 2007 va ésser traslladada als magatzems municipals. El tancament del museu militar va tenir lloc el 2009 i a partir d’aquell moment es va obrir una nova etapa pel castell que ha quedat com a espai per a la memòria, per a l’ensenyament de la història i dels seus conflictes i per a la dignificació de totes les persones que han patit qualsevol mena de repressió, així com un recinte de vindicació de la llibertat i els drets individuals i col.lectius”.
Ens ha ensenyat l’interior del castell i, fins i tot, algunes de les cel.les que van servir de presó on ens ha llegit molts dels “grafitis” que es van escriure o dibuixar a les seves quatre parets, aportant-nos les actuals interpretacions que es desprenen de la seva lectura.
Acabada la visita guiada, ens hem entretingut una bona estona al terrat del castell fent fotos a les magnífiques vistes de tota la ciutat.
CaixaForum
Hem retornat al telefèric i, un cop a baix, hem caminat fins arribar al restaurant de CaixaForum on ens hem retrobat amb altres 5 company@s d’Ermessenda, hem dinat i hem fet una bona sobretaula. Hem pujat dalt el peculiar terrat de CaixaForum.: l’edifici és una peça única de l’arquitectura modernista industrial catalana de principis del segle XX realitzada per l’arquitecte Puig i Cadafalch.
Exposició Suzanne Valadon (MNAC)
I, quan s’ha aproximat l’hora, ens hem dirigit al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) on hem esperat a la Júlia qui ens ha fet de guia per les diverses galeries que exposen bona part de l’obra de Suzanne Valadon (1865-1938), una figura emblemàtica de la bohèmia de Montmartre a principis del s. XX. Pintora, dibuixant i gravadora, Valadon va practicar tots els gèneres, des de el retrat i el nu fins a la natura morta i el paisatge, dins el moviment postimpressionista. Hem gaudit d’un guiatge de luxe que ens ha deixat bocabadades per la gran quantitat de detalls que la Júlia ens ha transmès de la vida i de l’obra de Valadon de qui ens ha recalcat diverses vegades que, en contra del que es pot pensar, aquesta dona no va ésser una “dona oblidada o poc reconeguda”, sinó tot el contrari: va ésser una dona molt admirada amb un paper molt rellevant al París de les avantguardes, durant els anys 1910 a 1930.
A l’edat de quinze anys Valadon, que era autodidacta, va arribar a Montmartre, i es va formar com a artista veient de prop com treballaven alguns dels artistes més eminents del seu temps, com Toulouse-Lautrec o Renoir, entre altres, per als quals va exercir de model. Va fer un extraordinari trànsit de model a artista consagrada, amb pocs equivalents a la història de l’art. Qui la va descobrir, animar i ajudar al seu llançament va ésser Degàs. Va mantenir una forta vinculació amb la rica colònia d’artistes catalans de Montmartre a finals del segle XIX, com Santiago Rusiñol, Ramon Casas o Miquel Utrillo, qui va ser la seva parella i qui va assumir la paternitat del seu fill, el futur pintor Maurice Utrillo.
Hem sortit entusiasmades, tant per la figura i obra de Valadon com per la manera d’explicar-se de la Júlia (un 10!).
Hem decidit anar de nou al metro (al mateix preu que a l’anada!) per tornar a l’Estació de Sants i agafar el tren de les 19:46h, però un cúmul d’incidències i malentesos ha fet que un grup de 5 persones l’haguem perdut i hem hagut d’esperar una hora per agafar el següent.
Però, com sempre passa amb la gent Ermessenda, tot plegat ha sigut motiu per prendre-ho amb molt bon humor i fer-nos un bon tip de riure, tant les del primer tren com les del segon .
Ens ho hem passat molt bé!
Més fotos >>> https://photos.app.goo.gl/FznbrBHDDM1ZmV4a6