Aquest matí 14 persones (llàstima de les baixes de darrera hora!) ens hem trobat a les 8:00h per anar a fer el tram del Camí de Ronda de la Costa Brava que ens vàrem saltar el novembre passat: el que va des d’Empuriabrava fins a Roses.
Malgrat hi havia algunes reticències a fer aquest tram, perquè semblava que havia d’ésser poc interessant, ens hem trobat amb la grata sorpresa d’una ruta ben agradable i diferent que segueix el GR-92 a través de corriols, recs i aiguamolls.
Hem començat a caminar a les 9:30h després de deixar aparcats els cotxes al pàrquing del Mercadona que hi ha a la rotonda principal d’Empuriabrava. Hem tardat uns minuts a trobar el punt de partida de la nostra ruta, però ho hem assumit com a escalfament inicial. Un cop hem trobat les primeres senyals del GR-92 tot ha estat “bufar i fer ampolles”, perquè la ruta estava molt ben senyalitzada i no presentava cap dificultat, seguint corriols molt ben definits entre camps i conreus.
No hem pogut convèncer a en Vicenç d’esperar una mica més i a les 10:15h ja hem fet la primera parada tècnica per esmorzar, en un indret que ell ha definit com “immillorable” per seure i fer-ho amb tranquil·litat. Sessió de fotos i primers riures.
Un cop ben esmorzats, hem reprès la caminada i ens hem anat trobant tot d’animalons (ases, cavalls, una cigonya,…) en un camí ben planer, flanquejat per arbres de diverses espècies (plataners, tamarius, freixes, àlbers, oms,…) convenientment identificats amb uns petits rètols de fusta que probablement estaven fets per algun grup escolar, i amenitzat per una coral d’ocells.
Hem creuat el petit pont fet de bastons de fusta anomenat “Pont Da Vinci” perquè està inspirat en una estructura ideada per Leonardo da Vinci fa més de 500 anys que no utilitza cap element de subjecció entre els bastons, doncs és la mateixa gravetat la que manté els pals encaixats.
Sortint d’aquesta zona arbrada, ens hem trobat al bell mig de la Reserva Natural Integral de “Els Estanys”, en un paisatge ramader característic amb closes, prats naturals limitats per séquies de drenatge i tancats amb barreres vegetals. Aquesta zona es va dessecar, com moltes altres, per convertir-la en una zona agrícola i ramadera. Abans d’arribar a l’estany, les sureres de Vilaüt ens han donat la benvinguda en un entorn que ens ha sorprès enormement i al que hem dedicat una bona estona; un entorn esquitxat de petits turons formats per blocs de roques granítiques que ens han recordat les que tenim molt a prop de casa.
Hem sortit d’aquest indret per reprendre el nostre camí i ens hem trobat amb una altra sorpresa: un parell de carros de cavalls com els “d’avantes” conduïts per un grup de francesos que feien la mateixa ruta que nosaltres, però més còmodament i a la inversa. I en pocs minuts més ja hem vist el rètol de “Benvinguts a Roses”.
I, sense donar-nos compte, en un “tres i no res” ja hem arribat a la Ciutadella de Roses, fortificació renaixentista que domina la badia. I una altra sorpresa ben curiosa: tota la façana principal de la ciutadella estava resseguida per una desena de WC portàtils de diversos colors que trencaven tota la seva majestuositat.
Com que hem arribat abans del previst (sobre les 13:00h), hem trucat al restaurant “Roc Fort”, a molt pocs metres de la mateixa ciutadella, i ens han permès anar-hi mitja horeta abans. Allà ens hem trobat amb en Joan C. que ha vingut a dinar amb nosaltres. Ens han atès la mar de bé i gairebé tothom ha sortit satisfet del dinar. Fins i tot, han tingut l’amabilitat de fer-nos una truita amb el manat d’espàrrecs que hem recollit pel camí (això ja s’està convertint en un “clàssic”!).
Acabat el dinar, en Joan C. i els tres conductors han reculat fins a Empuriabrava per recuperar els cotxes i venir-nos a recollir, mentre les/els altres hem anat caminant pel magnífic Passeig Marítim de Roses en direcció al Far. Una bona passejada final que algun@s no hem pogut completar perquè se’ns feia tard per tornar (recollir la gosseta, reunions inoportunes, …).
I a partir de les 17:00h ja ha començat a ploure, primer tímidament, però després amb ganes. Però hem estat de molta sort perquè la pluja ens ha permès fer la totalitat del tram previst per avui.
Amb tot plegat, una sortida tranquil·la, agradable, prou distreta i, com sempre, amb molt bona companyia.
Més fotos >>> 250225 – 19è TRAM COSTA BRAVA: D’EMPURIABRAVA A ROSES