Avui un grup de 42 persones ens hem posat a les mans d’en Xavi Camps, de Terramar Natura i Cultura, qui ens ha fet de guia per quarta vegada, en aquesta ocasió per fer la ruta del romànic del Baix Fluvià.
I per què en Xavi? Doncs perquè és tot un personatge amb gran coneixement de la història (i historietes) de molts indrets de la província de Girona i ho sap transmetre amb rigor, entusiasme i un humor groller que cau molt bé a tothom.
Ens hem trobat amb ell poc abans de les 10:00h a Garrigàs. Abans de començar la ruta, hem fet un cafetó al Centre Cívic del poble per agafar forces per fer la ruta que, inicialment, havia d’ésser de 13,5kms.
No hem fet els 13,5kms, no ben bé, però hem vist, a peu o transportats, unes quantes esglésies molt interessants: l’Església de Sant Miquel, a Garrigàs (s.XII-s.XIII), l’Església de Santa Maria d’Ermedàs, encara al municipi de Garrigàs, (s.XI), que té ben a prop un trull (molí d’oli) molt antic però força ben conservat i que els seus propietaris ens han deixat visitar, l’Església de Sant Tomàs de Fluvià, a Torroella de Fluvià (s.XI-s.XII), on hem pogut gaudir de les pintures murals recuperades i hàbilment restaurades per un equip tècnic d’especialistes del Monestir de Sant Cugat del Vallès. En aquesta tercera església no només hem pogut escoltar les explicacions d’en Xavi, sinó també les de l’Isidro Callol, Regidor de les Àrees d’Economia i Hisenda, Cultura, Festes i Noves tecnologies, qui ens ha explicat amb detall el procés de restauració.
Hem acabat la ruta romànica amb la visita al Monestir de Sant Miquel de Fluvià ben bé al mig del poble: de l’antic monestir benedictí en resta l’església romànica que fou consagrada l’any 1066.
I desafiant la possible enrabiada del restaurant per arribar molt més tard del previst (som el terror de la hostaleria!!!), encara hem gosat parar-nos a pocs metres del monestir per atendre les sàvies explicacions d’en Xavi en relació a un forn romà que es va descobrir el 1974 i que, suposadament, va funcionar durant els segles I i II per a coure … no pas pa, com creia tothom amb la gana que teníem, sinó que ceràmica d’us domèstic i materials de construcció, com les teules de forma corbada o de forma plana.
El forn ha estat la darrera parada que hem fet abans de dirigir-nos cap al restaurant “Mas Pi” de Verges. Hem estat a la sala superior del mas i, malgrat alguna incidència inicial, fruit d’un malentès, hem estat “tranquils”, molt ben servits i hem menjar molt bé.
Com sempre, la sobretaula s’ha allargat més del previst, tot i que avui ha estat justificat perquè ens hem assabentat de que era l’aniversari de la Marta S. i li hem dedicat una improvisada, però simpàtica felicitació.
I res més, alguns cafès i infusions (ah, i un “orujo”!!!), i hem aixecat la taula per dirigir-nos de nou cap a l’autocar on ens esperava en Joan que, aprofitem per dir, ha estat un dels conductors més amables i agradables que hem tingut darrerament.
Moltes gràcies Xavi i Joan, per conduir-nos amb tanta professionalitat per aquesta ruta romànica tan maca i interessant que tenim ben a prop però que la majoria gairebé no coneixíem.
Més fotos >>> https://photos.app.goo.gl/iZs2A8pWvDEXzKag6