Aquest matí a les 8:00h, amb set baixes de darrera hora per diverses raons, un bon grup de 33 persones hem pujat a l’autocar que conduït per en Pavel (Pau, en txec), ens ha portat fins al final de La Devesa de Girona. Allà ens hem trobat amb dues companyes més, que hi han anat amb el seu propi cotxe, i amb en Xavi, qui ja podem dir que és el nostre “guia de capçalera”.
Tot el grup hem iniciat la caminada en direcció a la Vall de Sant Daniel, fent una primera parada al Monestir de Sant Pere de Galligants, on en Xavi ja ha començat a il·lustrar-nos amb la seva saviesa històrica (carregada d’una sornegueria molt divertida), ressaltant els principals trets diferenciadors entre aquesta antiga abadia de monjos benedictins i el que anàvem a visitar expressament, el Monestir de Sant Daniel, encara ara habitat per un petit grup de monges benedictines.
Des del Monestir de Sant Pere de Galligants hem arribat al començament de la Vall de Sant Daniel (no ens hi hem endinsat!), una extensa zona verda a l’est de la ciutat de Girona amb paratges ombrívols i fonts d’aigua, de les quals brollen aigües poc mineralitzades i amb cabals que depenen de la pluviositat estacional. Pel camí ens hem fixat amb la Font del Bisbe.
Abans de visitar el Monestir de Sant Daniel hem anat a l’Obrador de la Pastisseria Reverter de Girona, reformat fa poc temps en una petita però moderna cafeteria, on hem fet el cafetó i hem deixat pagades les 26 coques Ermessenda prèviament encarregades i que hem acordat recollir al migdia abans de dinar a la botiga del centre de Girona.
En Xavi ens ha anat explicant els orígens i evolució del poble, del monestir i de la vall de Sant Daniel fins a conduir-nos a les portes del monestir on ens ha rebut la Núria, una de les voluntàries que s’ocupen de la recepció. Abans d’entrar-hi, en Xavi ens ha explicat quin ha estat i quin és l’actual “modus vivendi” de les monges que encara hi viuen (només en queden, segons ell, 3+1, 3 benedictines i una josepa).
El cenobi de la comunitat de monges benedictines del Monestir de Sant Daniel de Girona es fundà el 1015 a partir de la venda de l’alou de Sant Daniel a la Comtessa Ermessenda i el seu espòs, el comte Ramon Borrell. El 2015, amb motiu del seu mil·lenari, aquesta entitat va rebre la Creu de Sant Jordi “per a ser l’única benedictina femenina de Catalunya que resideix al mateix lloc on va néixer, integrada el 2015 per set monges que compten amb un ampli suport social i promouen el paper del monestir com a referent de patrimoni i impulsor de cultura”.
Per cert, recordem una vegada més que va ésser en el marc de la celebració del Mil.lenari del Monestir de Sant Daniel quan es va decidir retre un petit homenatge a la persona que el va promoure, la Comtessa Ermessenda de Carcassona, amb la creació de la coca Ermessenda, inspirada en un antic receptari que es va trobar en el monestir. Els seus ingredients `principals, la taronja i el romaní, evoquen la força de la seva personalitat i el perfum de la vall.
Un cop dins el monestir, hem visitat l’església on diuen que hi ha les restes de Sant Daniel des del segle IX en un sepulcre del segle XIV, el claustre (segles XII-XV), com a element més remarcable, l’hort, el celler i l’antiga cuina. Hem saludat a l’abadessa i li hem explicat, o recordat perquè ja ho havíem fet en les dues anteriors visites de fa uns anys, qui som i el per què del nom de la nostra associació.
Després de la visita al monestir hem anat tot passejant cap al restaurant “Cafè Le Bistrot”, al bell mig del Barri Vell de Girona, passant per l’escalinata de la Catedral i aturant-nos a mig camí perquè en Xavi ens expliqués la història de la comunitat jueva i del Call de Girona.
Ens hem entaulat al “Cafè Le Bistrot”, un dels restaurants emblemàtics de la ciutat gironina, on s’hi ha afegit en Joan C. (qui ens ha fet el favor d’anar a recollir les coques); hem dinat molt a gust, però amb el temps tan justet que no ens ha permès fer el cafè i la sobretaula a la que estem acostumades.
Sortint del restaurant, hem seguit pujant pel barri jueu, hem passat pel Mirador del Carrer de les Dones (o dels Maristes), situat entre l’església de Sant Martí i la plaça dels Lledoners, ubicat on hi havia una escola regentada per Maristes, que domina una panoràmica excepcional sobre la ciutat de Girona i la Catedral.
Hem arribat a la Catedral de Girona, dedicada a Santa Maria, església catòlica i seu del Bisbat de Girona. És el temple cristià més gran de la província. Els bisbes de la diòcesi de Girona són documentats genèricament l’any 516. Durant l’ocupació musulmana, entre els anys 715 i 785, va ser transformada en mesquita. La major particularitat és que té la nau gòtica més ampla del món, de 22,98 m, que és alhora la nau més ampla de qualsevol estil llevat de la de Basílica de Sant Pere del Vaticà, que en fa 25. Situada estratègicament al nucli central de la ciutat antiga, conegut com la Força Vella, coincideix amb el traçat urbà de Gerunda, assentament d’època romana del qual encara es conserven mostres de muralla a l’actual plaça de la catedral.
Un cop dins, en Xavi ens ha explicat, amb tot luxe de detalls, les principals característiques de la catedral, l’altar major, el retaule gòtic, el baldaquí d’argent, les cadires episcopals romànica i gòtica, el cor, l’orgue, els vitralls, les capelles interiors (ens hem recreat davant la capella on està enterrada Ermessenda de Carcassona); hem visitat el claustre i la galeria que l’envolta amb un terra ple de sarcòfags molt ben treballats, hem vist les gàrgoles (sobre tot, ens hem encantat amb la de la bruixa) i hem acabat la visita meravellant-nos amb la contemplació del Tresor de la Catedral, el Tapís de la Creació.
Ah! I no oblidem l’anècdota de l’anell d’Ermessenda, de la qual ens ha dit en Xavi que ell en té una rèplica. Estem estudiant de quina manera la podem aconseguir: ja tenim dues o tres idees al respecte…
Hem sortit de la catedral amb pluja, però amb la satisfacció d’haver pogut fer gairebé tot el que preteníem i d’haver passat un dia molt agradable i interessant seguint els passos d’Ermessenda de Carcassona. Ja en sabem una mica més d’aquesta dona!
Més fotos >>> 250222 – SORTIDA A SANT DANIEL I AL BARRI VELL DE GIRONA