Aquest matí, un grup de 17 persones d’Ermessenda, com a cosa molt excepcional, ens hem enfilat en cinc cotxes per anar fins a Torroella de Montgrí, a l’extrem nord-est de la nostra comarca, el Baix Empordà. Un cop allà ens hem dividit en dos grups: els 11 que volíem pujar dalt el Castell de Montgrí i els 6 que no volien pujar i, per tant, volien visitar la vila.
PUJADA AL CASTELL
Els que hem pujat al castell, hem iniciat la ruta a les 10:00h i, al ritme d’Ermessenda i sense privar-nos de fer les fotos de rigor, hem entrat al castell a les 11:15h (força bé!!!). Un cop dalt, ben instal.lats en un dels merlots del castell, hem fet un petit refrigeri, un munt de fotos de la colla, del castell i de les magnifiques vistes que, malgrat la mica de boira, ens han permès veure les Illes Medes esplèndides i tota la plana empordanesa, fins divisar el Canigó ben nevat.
De les 11 persones que hem arribat fins dalt el castell, 3 han decidit començar a baixar fins al Coll de la Creu, però els 8 que quedàvem hem entès que anaven baixant per anar fins l’Ermita de Santa Caterina des del Coll de la Creu. Els 8 restants, una mica més tard, hem decidit anar també fins a l’ermita per un altre camí, darrera el castell, que, segons a qui preguntàvem, era més o menys complicat, però de bon fer. Un cop ben emmerdats baixant roques de peus i de culs, ens hem adonat de que no ha estat una bona decisió perquè veient l’ermita “a tocar”, ens hem fet un bon fart de pujar i baixar turons fins a arribar-hi: semblava impossible, totalment il.lògic, però no semblava assenyat recular. Per tant, endavant,…, poc a poc i “amb bona lletra”, rebufant i renegant (uns més que altres). Ens hem comunicat amb les 3 companyes que han marxat abans i ens han dit que seguien esperant-nos en el Coll de la Creu (mare meva, quin despropòsit!!!)
Hem arribat a l’ermita quan ja eren les 13:30h, l’hora en que teníem reservada taula per dinar a la vila de Torroella. Hem trucat al restaurant explicant el retard i demanant disculpes (ho han entomat molt bé!) i hem trucat als qui s’han quedat per visitar la vila perquè ens vinguessin a “rescatar” amb un parell de cotxes. Hem fet una visita ràpida a l’ermita, al seu campanar, la seva capella (espectacular!) i l’entorn (molt agradable, per tornar-hi, en cotxe!!!).
Han arribat els dos cotxes, ens hi hem enfilat i què ha passat? Doncs que un dels cotxes ha tingut una avaria i no ha volgut arrencar de cap manera. Hem hagut de baixar uns quants en l’altre cotxe i demanar auxili als cotxes que quedaven a la vila (no entrarem amb més detalls, que n’hi ha hagut i molts!!!).
Per fer-ho ras i curt, ha estat un matí ben distret, on no hem deixat de fer res del previst, però amb un munt d’incidents, afortunadament cap de seriós, i començant a dinar a les 15:15h.
VISITA A LA VILA
Les 6 persones que s’han quedat a la vila, han esmorzat tranquil·lament en una cafeteria i han decidit visitar dos museus ben emblemàtics:
La Casa Galibern – Fundació Mascort que va ser creada l’any 2007 per Ramon Mascort Amigó, membre d’antigues nissagues empordaneses, amb la il·lusió de treballar en tres objectius fonamentals:
- Difondre el coneixement de la història.
- Donar suport al coneixement i la comprensió de l’art.
- Ajudar a defensar la natura.
El Palau Solterra que és el Museu de Fotografia Contemporània (Nacional i Internacional) de la Fundació Vila Casas, inaugurat l’any 2000 i que actualment acull al voltant de 200 fotografies contemporànies exposades d’artistes de diverses parts del món. Es tracta d’un palau del s. XV d’arquitectura civil que va ser residència històrica dels comtes de Torroella de Montgrí.
Després d’aquestes plàcides visites, han decidit seure en una terrassa al sol per esperar la comitiva que, suposadament, havia de baixar a peu, després de la pujada al castell. Però tot s’ha torçat una mica (i força!!!).
DINAR AL RESTAURANT CAN CARCAN
A les 15:15h començàvem a dinar totes plegades i el dinar ha estat súper fantàstic! El menjar era molt bo, no ens han faltat anècdotes per compartir, hem rigut com sempre sabem fer i, fins i tot, hi ha hagut un retrobament familiar de la saga dels Vidal que hem celebrat amb satisfacció, tant per part de les implicades, com per part de les qui ho hem descobert “on line”!
VISITA A LA GOLA DEL TER
I hem acabat la jornada, anant fins la Gola del Ter, acabant d’aprofitar la poca estona de sol que ens quedava.
La Gola del Ter és l’actual desembocadura del riu Ter, al municipi de Torroella de Montgrí. Al nord hi deixa la platja de la Pletera, continuació de la de l’Estartit; i, al sud, la de la Fonollera. Els delta fluvials del Ter i del Daró — tot i que aquest darrer en un grau menor— són els responsables de la continuïtat de platges arenoses que van des de l’Estartit fins a arribar al terme de Begur. L’aportació de sediments i els temporals de llevant feien acumular-los a la platja o els vents de tramuntana formaven dunes mòbils, fixades el s.XIX. Des de la construcció dels pantans de Sau i de Susqueda, a mitjans del s. XX, han reduït l’aportació de sediments.
Hem tornat a fer un munt de fotos, escoltant la remor de les aigües, i hem retornat als cotxes donant per acabada la sortida d’avui. Arribant al pàrquing de sorra de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, ens hem acomiadat fins la propera (ja ho diem sempre, la gent d’Ermessenda és mooolt agraïda!!!).
Més fotos >>> https://photos.app.goo.gl/DBVxofRNzkXiqSK66