Aquest matí, a les 8:00h, sota la benvinguda i enyorada pluja, 32 persones ens hem enfilat a l’autocar que avui conduïa en Matthew, anglès de Dover, i que ens havia de portar fins a Sant Quirze de Besora (primera parada).
Anàvem molt tranquil@s perquè, segons els pronòstics meteorològics, cap a a les 9:00h ja no plouria més. Però quina ha estat la sorpresa quan, passant pel Eix Transversal, ha començat a nevar de valent i en qüestió de minuts hem pogut gaudir d’un paisatge totalment blanc. Les exclamacions han estat constants i les càmeres dels mòbils no paraven de captar aquelles imatges boniques i inesperades. Passat el punt més alt de l’eix, ha deixat de nevar i de ploure i ha sigut com si entréssim a una altra estació de l’any.
Hem arribat sense incidències a Sant Quirze de Besora i hem parat a esmorzar al restaurant “Els Fogons de la Neus” on ens esperava una altra sorpresa: ens hem trobat la taula ben parada per a nosaltres. Hem esmorzat més entaulats del previst, però ningú s’ha queixat, ans el contrari.
Un cop esmorzats, en Matthew ens ha conduit fins gairebé a tocar l’església del poble; hem baixat i hem fet un petit passeig pels voltants de l’església intentant endevinar a quina casa (dieun, diuen, diuen) va morir la comtessa Ermessenda de Carcassona. No hi hem trobat més rastre d’ella que una pilona amb un codi QR oferint la possibilitat de fer una gimcana resolent temes suposadament relacionats amb ella.
Hem tornat a l’autocar i ens hem dirigit al Castell de Montesquiu on ja ens esperaven per fer-nos una visita guiada, dividits en dos grups, de la mà de la Dolors i de l’Arnau, ambdós excel·lents guies, que ens han ensenyat molts racons del castell explicant-nos la seva història i evolució. Mentre érem al castell hem pogut gaudir de les vistes damunt el parc totalment assolellat.
Després de la visita al castell, hem tornat a l’autocar i cap a la Colònia de Borgonyà on ens esperava en Pere, una altra sorpresa: un noi alt i guapot amb una veu espectacular que ens ha entusiasmat amb les seves explicacions i reflexions sobre la història i la vida laboral i social de la colònia. A principis de la dècada de 1890 es va constituir la societat escocesa Nuevas Hilaturas del Ter, SA i es va construir una fàbrica de filatures a l’indret de Borgonyà, al costat del riu Ter, que va començar la seva activitat productiva l’any 1895 amb personal escocès que formava als treballadors locals. L’any 1897 ja hi havia uns 5.000 treballadors. L’any 1903 es van fusionar els Coats, empresaris escocesos, amb els Fabra, empresaris catalans, per constituir la Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats, SA que va suposar una fase d’expansió molt important per la colònia. La història de la colònia com a tal va durar des del 1890 fins el 1999. Ha sigut una visita molt especial en un indret molt especial on hem acabat dinant en el que va ésser el “casino” de la colònia.
Hem dinat molt bé, segons els comentaris de la majoria, gràcies al plats de la Marta, servits per en Ramon qui primer ens ha servit amb cert nerviosisme i força tensió però que ha acabat entusiasmant-se amb el bon rotllo de tota la colla. Sobretaula de costum, mitja horeta per estirar les cames abans de tornar a pujar a l’autocar i cap a casa!!!
Més fotos >>> https://photos.app.goo.gl/9SEHiBrf1PrsXFs49