Uix! Avui la calor que no afluixa (i qui sap si la ruta!) ha fet que haguem estat un grup més reduït que les anteriors sortides d’estiu: ens hem trobat un grup de 10 dones (avui, cap home!) i 4 gosset@s per pujar a Romanyà de la Selva a fer la Ruta dels Gegants del Bosc, una de les rutes més emblemàtiques del municipi de Santa Cristina d’Aro i que nosaltres fem tot sovint, però que mai havíem fet de nit.
Hem aparcat els cotxes al pàrquing que hi ha dins el poble de Romanyà i hem començat la ruta deixant a la nostra esquerra l’església de Sant Martí; hem creuat la carretera per agafar el camí que passa per l’Era de Can Guitó, la Creu de Romanyà i el Menhir de la Murtra fins arribar al Cementiri de Romanyà. Un cop allà, en comptes d’anar en direcció a la Cova d’en Daina, hem tornat a creuar la carretera i hem anat a parar davant del Suro Xato (un dels «gegants») i ha sigut allà on ens hem adonat de que no havíem agafat el camí de costum. Després d’uns minuts de desconcert, hem recuperat el camí objectiu visitant les Pedres Grosses i reculant per anar en direcció a la Cova d’en Daina, passant abans per la Cista de la Carretera de Calonge, en sentit invers al habitual.
Pel camí hem trobat piles de bruc i de llenya que, com són un perill addicional al risc d’incendis d’estiu, hem fotografiat i enviat com a incidència a l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro que ens han contestat immediatament agraint-ho i dient-nos que faran la gestió corresponent.
Hem arribat a la Cova d’en Daina i, com que anàvem bé de temps, hem decidit anar a la Font del Prat i completar la ruta passant pel Suro de l’Almeda i pel Suro petit de l’Almeda. Així, tot i que de manera desordenada, hem aconseguit fer tota la ruta prevista, fent uns 5kms.
Ja de fosc, però ben il·luminats pels frontals, llanternes i els collars psicodèlics dels gossets, hem arribat als cotxes i cap avall de tornada cap a casa.
Més fotos >>> https://photos.app.goo.gl/nxCC9XkUVzcjkLUL7