Aquest matí a les 7:45h ja estàvem entaulats per atipar-nos amb l’esplèndid esmorzar que ofereixen a l’Hotel «La Cabanya» de Setcases on hem descansat i dormit molt bé.
S’ha incorporat al grup la Montse C.; ella i la Teresa R. s’han estrenat a la Ruta del Ter amb l’etapa d’avui. Teníem previst fer des del naixement del riu, a Ulldeter, fins a Setcases, però per qüestió d’horaris ho hem hagut d’escurçar.
Després de recollir les bosses i motxilles i pagar les habitacions, hem enfilat en cotxes cap a dalt l’Estació de Vallter. Pel camí hem anat trobant diversos ramats de vaques i vedells que ens han obligat a moderar la marxa, però que hem aprofitat per fer una bona quantitat de fotos. Sobre les 9:30h ja estàvem tot@s (menys l’Alfred que, quin greu!, s’ha quedat a l’hotel per indisposició: una hòstia de cal Déu!, segons ell) dalt l’Estació de Vallter davant la taquilla del telecadira que justament avui ha inaugurat la temporada d’estiu. Hem agafat els 19 tiquets de jubilats/des i, després d’una bona sessió de fotos al ramat de vaques i vedells (i algun toro) que pastaven a les pistes, hem agafat el telecadira i gas! (bé, molt de «gas» no; hem pujat amb la més absoluta parsimònia) fins arribar dalt de tot de l’estació (2.535m).
Des d’allà, hem caminat uns 150m a l’esquerra fins arribar al naixement del riu Ter, l’inici precís de la Ruta del Ter. Recordem que el 25 de febrer una bona part del grup (12 persones) ja vàrem fer gairebé tota aquesta part de la muntanya amb raquetes de neu, tot i que ens vàrem quedar a pocs metres d’aquest punt.
Allà al naixement, una altra sessió de fotos, és clar! I hem seguit fins al Refugi Vell d’Ulldeter baixant per una tartera de grans roques força vertical i complicada, malgrat que teníem ben a prop una petita pista ben llisa, però que no hem vist fins que ja érem a baix de tot de la tartera.
Situat a 2.391m d’altitud, el Refugi Vell d’Ulldeter va ser el primer refugi de muntanya guardat de tot el vessant meridional pirinenc. Això el fa un referent històric i arquitectònic en construccions de refugis de muntanya al nostre país. Va ser inaugurat el 25 de juliol de 1909, dissenyat per l’arquitecte modernista Jeroni Martorell per encàrrec de Cèsar August Torras, president del Centre Excursionista de Catalunya en aquell moment. D’estil modernista, cobert amb volta de pedra i morter, sense bigues de fusta per evitar incendis, seguint l’exemple d’alguns refugis francesos, es va buscar un lloc que quedés lliure d’allaus. Tenint en compte el lloc desolat i l’altura en què estava, oferia un cert grau de comoditat i fins i tot disposava d’un sistema de correu aeri amb coloms missatgers. Va tenir problemes d’humitat pertot arreu. El ciment no va quallar bé i, en no haver-hi teulada protectora, la neu penetrava en el ciment i el reblania, i va caldre impermeabilitzar-lo reajustant i enquitranant l’edifici, Durant la guerra, es va abandonar el manteniment i l’any 1939 es va acabar esfondrant. Queden unes runes amb una placa commemorativa.
Més fotos i a seguir la ruta fins la següent parada: el Refugi Nou d’Ulldeter, on hem aprofitat per tornar a entaular-nos, fer uns cafès i algun que altre mos. El Refugi Nou d’Ulldeter és un refugi de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, situat a l’extrem sud del Racó Gran de Morens, sota el circ d’Ulldeter, al costat del massís del Gra de Fajol, a 2.236 m.
I a partir d’aquí hem anat baixant per arribar fins a la base de l’estació on teníem previst seguir baixant muntanya fins arribar a la part baixa de la carretera de Setcases. Però, què ens ha passat? Doncs que el camí era tan bonic que ens hem aturat diverses vegades: per fer fotos a l’immens arbre sec que serveix de «photocall», per remullar-nos els peus a les aigües del riu que anàvem resseguint en paral·lel per la seva banda esquerra,…
Total, que ja eren les 14:00h quan hem arribat a un dels revolts de la carretera que condueix dalt l’estació i encara quedaven més de 5kms. Per tant, hem decidit anar a recuperar els cotxes que teníem aparcats dalt l’estació i ja anar directament cap a dinar: teníem taula reservada (per tercera vegada) al restaurant «Cal Pastoret», de Vilallonga de Ter. No hem oblidat parar a Setcases per recollir a l’Alfred!
Com sempre, hem dinat molt bé i, com sempre, amb la xerinola i cridòria que ja ens identifica. Només ens ha faltat que la Begoña, per celebrar el seu imminent aniversari, ens ha convidat a una (o més) copeta de cava, per acabar ballant una sardana dins el mateix menjador del restaurant.
Amb el cava i la sardana hem donat per acabada la sortida d’avui i ens hem convocat pel dimarts 29 de setembre per seguir amb la Ruta del Ter. Amb l’etapa d’avui, malgrat ens ha quedat pendent la baixada fins a Setcases, hem acumulat més de 50kms del total de 219kms que hem d’acabar fent. Per tant, ja hem fet gairebé una quarta part de la ruta.
Més fotos >>> 260701 – RUTA DEL TER: DEL NAIXEMENT DEL TER A SETCASES