Uix que bé! Després de l’aturada d’estiu (i una mica més) ja teníem ganes de començar de nou amb el “Llegim amb Ermessenda” a la Biblioteca Baldiri Reixac de Santa Cristina d’Aro. I ho hem fet avui amb un grup de 8 dones que hem iniciat la lectura del llibret “La importància de ser Frank”, d’Oscar Wilde. Amb les primeres pàgines del llibret ja n’hem tingut prou per adonar-nos que riurem molt amb aquesta obra.
Oscar Wilde, nascut a Dublín el 1854, va estudiar a Oxford amb John Ruskin i Walter Pater. Va residir a Londres i a París i es va desplaçar sovint a Itàlia, Grècia i el nord d’Àfrica. El 1882 va pronunciar aIs Estats Units una sèrie de conferències que van crear una gran expectació. Fracassat en el matrimoni, va establir relacions sentimentals amb Alfred Douglas, fet que motivà que el 1895 fos acusat d’homosexualitat i condemnat a dos anys de treballs forçats. Després del compliment de la pena es va refugiar a París, on va morir el1900, abandonat de tothom.
Autor de poemes i de faules, a partir del 1891 va començar a escriure obres caracteritzades per un gran sentit de l’humor. Com a autor, és conegut sobretot per la seva producció teatral, entre la que podem podem destacar El ventall de lady Windermere (1892), Una dona sense importància (1893), Salomé (1893), Un marit ideal (1895) i La importància de ser Frank (1895).
Escrita i estrenada l’any 1895 i publicada el 1899, La importància de ser Frank sol ser considerada la millor obra teatral de Wilde. Conté escenes dignes de figurar en la més selectiva de les antologies del teatre universal. L’obra és una metaparòdia, una paròdia de paròdies. L’autor hi aplica fins a les últimes conseqüències el seu dogma estètic segons el qual només de la forma artística pot néixer una altra forma artística. Wilde fa servir molt en aquesta obra l’homofonia i les associacions de paraules. Ja en el títol mateix, The Importance of Being Earnest, juga amb el nom Ernest i l’adjectiu earnest, «seriós», «formal». Es tracta d’una deliciosa obra mestra sobre els embolics amorosos de dos joves britànics i les seves secretes dobles vides, la qual anticipa algunes de les principals avantguardes del segle XX.