Aquesta tarda a les 16:00h un grup de 40 persones ens enfilàvem a l’autocar que ens ha dut des de Santa Cristina d’Aro fins a Barcelona per anar al Palau de la Música Catalana a veure l’òpera “Carmen” de Georges Bizet.
Com de costum, l’autocar ens ha deixat a l’Arc de Triomf i hem anat “xino-xano” fins al Palau, sense cap incident i arribant amb força temps d’antelació, de manera que hem tingut temps d’anar a la cafeteria i prendre alguna cosa abans d’entrar.
La funció ha començat força puntual pocs minuts després de les 18:30h i s’ha desenvolupat amb absoluta normalitat i respectant els temps previstos per cada acte i per cada pausa.
Tot seguit, reproduïm parcialment textos extrets del llibret que ens han facilitat a l’entrada:
“Carmen” és una òpera de Georges Bizet (1838 – 18751) amb text de Ludovic Halévy, basat en la novel.la homònima de Prosper Mérimée. Es va estrenar a l’Opéra-Comique de París el 3 de març de 1875 i al Teatre Líric de Barcelona el 2 d’agost de 1881.
Segons explica Rita Cosentino, la directora d’escena d’aquesta producció:
“El que m’interessa de “Carmen” és apropar una visió que s’allunyi del personatge estereotipat que tots coneixem. Cada producció de “Carmen” il.lumina un aspecte possible del personatge i de la història. Jo em centro a explicar la història, d’una manera que el drama pugui deixar-nos alguna reflexió ètica i estètica. Vull contar una història que el públic pugui comprendre i, a més gaudir, vibrant amb la música i la bellesa de les imatges”.
“Ens traslladarem a una època més propera, al voltant dels anys 40 del s. XX i cap endavant. No veurem una “Carmen” de “peinetón” del s. XIX, però sí que veurem una dona moderna que lluita per les seves conviccions. Volem apropar la seva història i el personatge, no com una peça de museu, sinó com una cosa viva i actual”.
L’acció transcorre a Sevilla i a les muntanyes d’Andalusia i es desenvolupa en quatre actes:
El primer acte transcorre a una plaça de Sevilla, davant la Fàbrica de Tabacs i una caserna. En aquest acte és quan Carmen sedueix al caporal Don José per escapar-se de la presó i quan l’empresonen a ell.
El segon acte transcorre a la taverna de Lillas Pastia, a Sevilla. En aquest acte apareix el torero Escamillo i uns contrabandistes. Don José ha sortit de la presó i Carmen li demana que demostri el seu amor per ella: s’insubordina i marxa amb ella i els contrabandistes a les muntanyes.
El tercer acte transcorre a la muntanya, on la relació entre Carmen i Don José es deteriora perquè ell pretén dominar-la i Carmen se n’està cansant, a part de que s’ha enamorat del torero.
I el quart acte transcorre de nou a Sevilla, davant la plaça de toros de la Maestranza on toreja Escamillo i on Don José, davant el menyspreu de Carmen, la mata mentre a la plaça se sent un clam d’entusiasme pel triomf d’Escamillo.
Segons escriu Alba Nogueras, periodista i crítica cultural:
“Amb “Carmen” Bizet ens situa en un món hostil per a qualsevol dona, però Carmen ens dona la clau de l’argument: l’amor no es pot forçar, ni amb precs ni amb amenaces. L’amor és lliure. Carmen se sap objecte de desig i aprofita aquesta engruna de poder que li dona la societat per sortir-se amb la seva, sense culpa ni perdó. Fa servir les eines que té per moure’s en un món d’homes. Valenta, sap quin serà el seu destí i l’accepta, sent conseqüent amb si mateixa”.
Sota la batuta del seu Director, Daniel Gil de Tejada, l’Orquestra Simfònica del Vallès, el Cor Amics de l’Òpera de Sabadell i el Cor Jove de l’Escola Municipal de Música i Conservatori de Sabadell han sigut els responsables de la vessant musical de l’òpera.
I els quatre ballarins, malgrat el poc espai que ofereix l’escenari del Palau, han pogut desenvolupar els seus balls amb absoluta elegància, integrant-se completament en el quadre de cada acte.
Pel que fa als intèrprets principals, aquesta nit han estat representats per:
Carmen – Olga Syniakova, mezzosoprano Don José – Joan Laínez, tenor
Escamillo – Pau Armengol, baríton Micaëla – Lucía García, soprano
Frasquita – Rosa Maria Abella, soprano Mercedes – Helena Ressurreiçáo, mezzosoprano
Zuñiga – Juan Carlos Esteve, baix
Ens ha sabut greu que, per raons alienes a nosaltres, no hem pogut assistir a la sessió on Micaëla ha estat representada per la “nostra” soprano, Tina Gorina. I molt més greu havent llegit les reiterades excel.lents crítiques que ha rebut arreu on l’ha representat. A veure si a la propera ho aconseguim!!!
L’òpera ha acabat a les 22:00h i sobre les 22:40h ja fèiem camí de tornada cap a Santa Cristina d’Aro.
Moltes gràcies a tothom qui ens ha acompanyat!
Més fotos >>> 250517 – ÒPERA “CARMEN” AL PALAU