Aquesta tarda a les 16:00h sota una important pluja a Santa Cristina d’Aro ens enfilàvem a l’autocar que ens ha dut a Barcelona per anar al Palau de la Música Catalana a veure l’òpera “Nabucco” de Giuseppe Verdi. Hem sigut 56 persones, vuit de les quals han anat pel seu compte i ja ens esperaven al Palau. Volem destacar que en aquesta ocasió ens han acompanyat un bon nombre de persones que, per primera vegada, han participat d’una activitat programada per Ermessenda.
Hem arribat a Barcelona amb un sol radiant. L’autocar ens ha deixat a l’Arc de Triomf i hem anat “xino-xano” fins al Palau, sense cap incident i arribant amb força temps d’antelació.
Hi ha hagut algun embolic amb l’assignació de les localitats que han provocat un parell de membres del personal del Palau, en teoria coneixedor@s de la distribució del pati de butaques, i la tossudesa d’un senyor del públic que no admetia que estava assegut en un lloc que no li corresponia.
La funció ha començat amb uns minuts de retard, però s’ha desenvolupat amb absoluta normalitat i respectant els temps previstos per cada acte i per cada pausa.
Tot seguit, reproduïm parcialment textos extrets del llibret que ens van facilitar a l’entrada:
“Nabucco” és una òpera de Giuseppe Verdi (1813 – 1901) amb text de Temistocle Solera, basat en l’Antic Testament i amb l’obra “Nabuchodonosor” d’Anicete Bourgeois i Francis Cornu. Es va estrenar al Teatro alla Scala de Milà el 9 de març de 1842 i al Teatre de la Santa Creu de Barcelona el 2 de maig de 1844.
“Nabucco” va néixer amb la superació d’un període personal i professional difícil en la vida de Verdi, després del fracàs de la seva segona òpera, “Un giorno di regno”, i de la mort de la seva esposa i dos fills el 1840. Amb més llegenda que realitat en la barreja de records i desitjos relatats pel mateix compositor sobre el procés de composició, l’obra planteja alguns temes habituals en la seva producció: interessos polítics, dialèctica religiosa, conflictes paternofilials i la soledat dels individus.
Marcada per una marcialitat i una instrumentació rica en efectismes. Vocalment combina el belcantisme pur amb punts de força dramàtica i declamatòria, així com un caràcter d’epopeia, masculinitzat, també present en l’ambiciosa i venjativa Abigaille.
L’acció té lloc a Jerusalem i Babilònia durant el segle VI aC.
Amb “Nabucco” Verdi va assolir un èxit sense precedents al compondre una música molt més enèrgica que altres òperes anteriors, molt més teatral i, sobretot, amb una clara lectura política que els italians, tips del domini austríac, van entendre: ells eren el poble oprimit que en l’òpera representen els hebreus sota el domini babiloni.
Sota la batuta del seu Director, Xavier Puig, l’Orquestra Simfònica del Vallès, que ha aportat la música amb la mestria que la caracteritza, i el Cor Amics de l’Òpera de Sabadell han fet vibrar al públic.
Pel que fa als intèrprets principals, aquesta nit han estat representats per:
Nabucco – Luis Cansino, baríton
Abigaille – Maribel Ortega, soprano
Zaccaria – Jeroboám Tejera, baix
Ismaele – Nacho Guzmán, tenor
Fenena – (substituta de Carol García, per indisposició), mezzosoprano
Gran Sacerdot – Juan Carlos Esteve, baix
Acabada la funció, hi ha hagut una tanda d’aplaudiments de gairebé 5 minuts, a la que ens hem afegit i que en Jaume P. ha gravat gairebé tota.
Hem sortit del Palau i hem aconseguit arribar a l’autocar sense cap demora i pocs minuts després de les 22:00h ja fèiem camí de tornada cap a Santa Cristina d’Aro.
Moltes gràcies a tothom que ens ha acompanyat!
Més fotos >>> 250315 – ÒPERA “NABUCCO” AL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA