Aquest matí a les 9:00h un grup de 29 persones hem sortit en autocar des de Santa Cristina d’Aro per anar fins a Celrà, un municipi de la comarca del Gironès, situat al sector oriental de la comarca, a la Plana del Ter, a tocar del límit amb el Baix Empordà i del massís de Les Gavarres. Malgrat està a pocs quilòmetres de la ciutat de Girona, era un municipi molt desconegut pel grup, excepte pel conductor de l’autocar, en Lester, que casualment hi viu.

Avui en el grup hem comptat amb la companyia de tres persones «noves»: la Carme F., de Llagostera, i l’Eulàlia i en Sadurní, que fa poquet viuen a Sant Feliu de Guíxols. Molt benvingudes!!!

Hem fet la primera parada a l’antiga Fàbrica Pagans on pensàvem fer-hi un cafetó, però ens hem trobat que: 1) no obrien fins a les 10:00h (hem hagut d’esperar uns 20′) i 2) no tenien subministrament d’aigua potable des d’ahir la nit. Per tant, no hi hem pogut fer el cafetó. Mentre esperàvem a que obrissin, hem voltat per l’exterior de l’edifici de la antiga fàbrica, veient-ne la seva particular arquitectura.

La Fàbrica Pagans va néixer el 15 de desembre de 1902 amb la constitució de la societat mercantil col·lectiva Brillas i Pagans, propietat de Pere Pagans i Lladó i de Josep Brillas i Martí. Va començar com una petita fàbrica per a l’elaboració i venda d’extractes tànics per adobar pells naturals. El 1903 s’hi va incorporar un nou soci, Albert Fontana Almeda, fill d’un negociant de productes químics, fet que va provocar un canvi en el nom de la societat: Brillas, Pagans i Cia.

A partir de la Primera Guerra Mundial amb l’increment de les comandes d’extractes per part dels països bel·ligerants, es va decidir ampliar les instal·lacions. El 1915 es va encarregar el projecte de la nova fàbrica a l’arquitecte Isidre Bosch i Batallé, el qual va presentar un projecte molt influenciat pel modernisme industrial de la darreria del s. XIX, catalogat com a bé cultural d’interès local.

Després de diversos canvis en l’estructura legal, el 1921 la societat va prendre com a nom definitiu Extractos Curtientes y Productos Químicos S.A., arran de la fusió dels dos negocis que gestionava: el d’extractes tànics i el de productes químics. Des d’aquesta data fins als anys cinquanta l’empresa va tenir una època de prosperitat i va arribar a tenir prop de tres-cents treballadors. Cap a la meitat dels anys cinquanta va començar un període de decadència, per mor de la competència dels productes químics de síntesi, que va culminar amb el tancament definitiu el 1971.

A principi dels anys vuitanta els edificis van ser cedits a l’Ajuntament amb l’objectiu de preservar-los, rehabilitar-los i qualificar-los d’equipament públic. S’enderrocaren algunes edificacions que no tenien gens d’interès arquitectònic i a mitjans dels noranta es va fer una forta aposta per recuperar el que quedava del conjunt fabril.

Un cop rehabilitada i adaptada a nous usos, «la Fábrica», com es coneix popularment, esdevé la seu del centre cívic municipal, que inclou espais per a servei de bar restaurant i per a diversos tallers (ceràmica, escultura, pintura, informàtica…) i l’emissora de Radio Celrà. Actualment acull el Centre d’interpretació del Camp d’aviació de Celrà, que es va inaugurar el 18 de novembre de 2011.

El camp d’aviació de Celrà es va començar a construir el novembre de 1936 en plena Guerra Civil Espanyola. Va ser operatiu de principi de 1937 al febrer de 19369 i va patir un total de deu bombardeigs. Ubicat a la zona republicana, en un primer moment tenia la missió de protegir la costa gironina de possibles atacs del bàndol franquista, a més de servir de centre de reentrenament i de distribució de pilots a les unitats en actiu que en necessitaven. A partir de l’abril de 1938 la zona republicana va quedar dividida en dues parts. En aquest moment el camp va prendre més importància i va esdevenir una de les principals bases dels bombarders Tupolev SB-2 (Katiuska) de l’exèrcit republicà.

Acabada la visita, en Lester ens ha conduït fins a l’altra punta del poble on sí hem pogut fer el ja desitjat cafetó, abans d’anar a visitar el Bosc de les Escultures que hem plantejat com un passeig tranquil per dins el bosc tot cercant sols, filòsofs, instruments musicals, personatges… Les escultures son obra d’en Joan Carolà i estan completament integrades al paisatge deixant-te portar per la màgia i la fantasia del lloc. Algunes estan amagades enmig de la vegetació, però no son difícils de veure ni localitzar, i moltes estan a tocar del camí.

Després d’aquest passeig ens hem arribat fins l’espai on està ubicada la Torre Desvern i on ens hem enfilat fins dalt una torre de vigia des d’on hem pogut contemplar unes molt bones panoràmiques de Les Gavarres; fins i tot es veien a la llunyania el Castell de Torroella de Montgrí i el Castell de Sant Miquel, al cim del puig o muntanya de Sant Miquel, a cavall dels municipis de Girona i Celrà.

Quan ha sigut l’hora d’anar cap a dinar, en Lester ens ha conduït fins a Mata (Banyoles) on a les 14:30h, al restaurant «Ca la Maria», ja teníem les taules parades per degustar el boníssim i força copiós menú que cadascú de nosaltres havia escollit. Ha agradat molt a tothom i, a l’acabar, hem aplaudit a l’equip de cuina encapçalat per la Roser, qui avui ha tingut l’ajuda extra d’en Jordi.

Després dels cafès i algun xarrupet extra, en Lester ens ha conduït fins a l’Estany de Banyoles que hem vorejat una estona per pair el dinar, mentre hem admirat les magnífiques vistes que ofereix sempre aquest estany, vistes que canvien segons l’època de l’any i la llum del dia.

A les 18:30h ens hem enfilat de nou a l’autocar per fer el camí de tornada cap a casa.

Ha estat una sortida «de proximitat», en un dia i amb una companyia molt agradables, que ens ha permès conèixer una mica més una part del nostre territori veí.

Més fotos >>> 261114 – SORTIDA A CELRÀ I A BANYOLES