Aquest matí, molta menys gent de la prevista quan vàrem organitzar aquesta sortida, però gent molt engrescada a passar-ho bé, ens hem enfilat a l’autocar que feia dies havíem batejat com «de la senyoreta Pepis» i que, casualment, avui ha vingut conduït per l’Anna, una noia súper agradable, i amb una matricula – LDY que ens ha fet pensar en «Lady».
Avui hem sigut un grupet de 18 persones i, entre elles, tres que no havien vingut mai abans a aquest tipus de sortida d’Ermessenda: la Lola, la Mercè Re. i en Vicenç O.
Val a dir que el febrer de 2022 (ja fa més de quatre anys!), vàrem fer una sortida semblant que vàrem anomenar «sortida per l’Empordanet» i que va agradar molt a tothom qui hi va participar.
Des de Santa Cristina d’Aro, l’Anna ens ha conduït fins a Fonteta on ens ha deixat perquè iniciéssim la nostra caminada. Després d’una molt petita volta per aquest poble i passats uns minuts de desconcert perquè no sabíem com sortir-ne per trobar la nostra ruta, hem començat a caminar en direcció a Vulpellac on no hem pogut resistir la temptació d’aturar-nos a fer un cafetó a «Casa Moner». Ens hem entretingut més del previst i ens hem adonat de que no anàvem tant sobrats de temps com pensàvem. Per tant, hem posat el «turbo» i cap als Clots de Sant Julià, on hem arribat sense cap dificultat.
La dificultat l’hem trobada quan, un cop dins el recinte dels clots, a diferència del que recordàvem de fa quatre anys, hem vist que la vegetació cobria desmesuradament tant el camí com bona part de les meravelloses i enormes cavitats rocoses que formen aquesta antiga pedrera que sembla que va ser explotada durant diversos segles per diverses civilitzacions, des del s.VI aC fins a l’època medieval.
Ens ha costat molt orientar-nos, tot i que hi hem trobat a un home que ens ha explicat que, des del voluntariat, s’ocupa d’informar de la necessitat de preservar aquest espai contra la massificació turística; ell ens ha suggerit uns circuits però ens hem perdut igualment. Malgrat tot, hem aconseguit gaudir de bona part de les cavitats que hem anat trobant en el nostre laberíntic camí.
Un dels nostres objectius era arribar fins al Tron de la Reina, conegut també com a Pont de la Bruixa, una immensa roca foradada a recer d’un pi, actualment mig caigut. No hi havia manera de trobar-lo i cap de nosaltres es podia imaginar que ens hi conduiria instintivament un nen de 5 anys que, per primera vegada, visitava els clots juntament amb el seu germanet i els seus avis. L’hem vist tan convençut de saber on anava que no hem dubtat a seguir-lo i sí! ens ha conduït fins al tron.
S’ha fet tard i, després de la foto de rigor, hem girat cua per sortir del recinte i seguir caminant fins el nostre nou destí: Canapost, on hem pogut visitar la seva necròpolis medieval. Ens hi hem aturat uns minuts i, avisant a Ullastret de que arribàvem més tard del previst, ens hem retrobat amb l’autocar de «Lady Anna» que ens ha conduït fins l’entrada de l’assentament ibèric més important de Catalunya i un dels més importants de la península ibèrica.
Allà ens esperava en Carles, el nostre guia, que ens ha passejat pels carrers de l’antiga Indika, un jaciment clau per entendre la petjada dels ibers a Catalunya. La ciutat ibèrica d’Ullastret va constituir, entre els segles VI i II aC, un dels majors nuclis de població preromana de la península ibèrica com a capital del poble dels indigets. El conjunt arqueològic està format, bàsicament, pels assentaments del Puig de Sant Andreu (l’únic visitable actualment) i l’Illa d’en Reixac, així com la necròpolis del Puig de Serra de Daró.
En Carles ens ha explicat magistralment bona part del que es coneix de la història dels indigets (habitatges, costums, creences, vida social,…) i la seva relació amb els altres pobles de la mateixa època. Hem acabat la visita guiada entrant a la seu que el Museu d’Arqueologia de Catalunya té a Ullastret i en Carles ens ha explicat també totes i cadascuna de les vitrines que s’hi troben exposades. I encara, abans de marxar, hem pogut entrar (en tres torns) dins la sala de projecció immersiva on hem gaudit de la visualització d’un audiovisual concebut a partir de la reconstrucció 3D de la ciutat ibèrica, amb la veu del nostre admirat actor català, en Lluís Soler.
I, amb una gana de mil dimonis, hem sortit del recinte i «Lady Anna» ens ha portat fins al restaurant «La Masia», a Sant Climent de Peralta, on hem trobat la taula exquisidament ben preparada, com si fos per un casament, i on ens han servit els plats escollits, tots ells molt ben presentats i que han agradat molt a tothom.
Després de la sobretaula de costum, hem tornat a pujar a l’autocar de «Lady Anna» i, ja de tornada cap a Santa Cristina d’Aro, hem fet un repàs de les properes activitats d’Ermessenda i en Neil ens ha obsequiat amb una petita història sobre el castell de Vulpellac i amb una corranda que s’ha inventat (suposadament, amb l’ajuda de l’IA) dedicat a aquesta sortida amb, tal i com ell ens anomena, «les Ermessendes».
Una sortida força completa on ha semblat que tothom ho ha passat prou bé. Fins la propera!!!
Més fotos >>> 260523 – SORTIDA A ULLASTRET
AUDIOVISUAL 3D ULLASTRET:
CORRANDA DE LES ERMESSENDES A ULLASTRET: