Aquesta tarda un grup de 30 persones hem tingut el plaer (perquè ha estat un plaer!) d’assistir a la representació de “Nijinsky – Ballet by John Neumeier” amb el Hamburg Ballett al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
El ballarí i coreògraf rus d’origen polonès, Vàtslav Nijinski (1889-1950), va ser un dels ballarins més dotats de la historia; cèlebre pel seu virtuosisme i per la profunditat de les seves caracteritzacions. Les seves actuacions inigualables el van portar a ser adorat pels fans, mentre que la seva coreografia evocadora i sensual va provocar disturbis als teatres de París.
Però Nijinski va sucumbir als efectes de l’esquizofrènia i va passar la resta de la seva vida entrant i sortint dels centres de tractament. La seva última actuació va ser en un hotel de Suïssa el 19 de gener de 1919. Tenia 29 anys i, amb una carrera de només 10 anys, va esdevenir una autèntica llegenda.
L’aclamat coreògraf del Ballet d’Hamburg, John Neumeier, ha explorat aquesta figura excepcional —el ballarí, el coreògraf, l’humà, el visionari— i la seva complexitat en moltes de les seves creacions. En aquest ballet, recull la biografia d’una ànima lligada a records i associacions, sentiments i estats.
En una producció que desafia la categorització, Nijinsky s’ambienta dins del glamur de París de principis del s. xx, en què els decorats i el vestuari creen un món dins d’un altre, ple d’opulència. Un espectacle teatral formidable i un homenatge al ballarí llegendari que va canviar el món del ballet per sempre.
Hi hem anat en autocar, aquesta vegada conduït per la Irene. Hi hem arribat gairebé una hora abans de que comencés la funció i això ens ha permès entrar amb prou temps per “perdre’ns” una mica pels pisos i passadissos del teatre i per poder accedir fàcilment a les nostres butaques, en el segon pis, ben situades i amb bona visibilitat cap a l’escenari.
La funció ha començat a les 19:30h gairebé sense donar-nos compte, perquè l’escenari, que representava un saló de ball, s’ha anat omplint de parelles que enraonaven i ballaven com si no tingués res a veure amb l’obra. Però sí que hi tenia molt a veure!
Segons es pot llegir en la sinopsis del llibret que hem agafat a l’entrada, “el 19 de gener de 1919, a les cinc de la tarda, al saló de ball de l’hotel Suvretta House de Saint-Moritz, a Suïssa, Vàtslav Nijinsky va ballar davant del públic per última vegada. Ell mateix va anomenar aquesta actuació les seves “noces amb Déu”.
I en el primer acte el ballet comença amb una recreació realista d’aquesta situació. Tanmateix, la coreografia següent visualitza els seus pensaments, records i al·lucinacions durant aquella última actuació”, a través d’un extens grup de ballarins i ballarines que han omplert l’escenari representant els personatges principals de la seva vida: el seu antic mentor, promotor i amant, la seva germana, el seu germà gran, els seus pares, la seva esposa,… i diferents etapes viscudes: la seva sensacional carrera amb els Ballets Russos, les seves interpretacions dels papers més famosos que es fusionen i s’entrellacen amb personatges de la seva vida privada, la seva cerca d’un nou llenguatge coreogràfic, la seva primera trobada amb la seva esposa en un vaixell rumb a Sud-amèrica,…
En el segon acte, la bogeria de Nijinsky el porta a tancar-se cada vegada més en si mateix. Els records de la infància, la família, l’escola i el teatre s’entrellacen amb visions angoixants de la Primera Guerra Mundial, la infidelitat de la seva esposa i la mort del seu germà. Als seus ulls, és el món que l’envolta, i no pas ell, el que ha embogit.
L’actuació al Suvretta House i el ballet acaben amb l’última dansa de Nijinsky: la Guerra.
Tot el grup de ballarins i ballarines ha estat impecable, però hem de destacar la figura del protagonista (Nijinsky) que avui ha estat interpretada per Aleix Martínez Juan (Barcelona, 1992), ballarí i coreògraf català, actualment ballarí principal de l’Hamburg Ballet.
Ha estat una representació genial que ens ha mantingut ben atents les dues hores que ha durat, perquè no ens volíem perdre cap dels moviments que es produïen damunt l’escenari.
La música ha estat interpretada per l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció de Jonathan Nott. Hem escoltat peces de Chopin, de Schumann, de Rimskij-Korsakow i de Schostakowitsch, tots ells compositors vinculats als Ballets Russos.
Tothom ha sortit més que satisfet d’haver decidit assistir a aquesta magnífica i original representació.
Més fotos >>> 260415 – “NIJINSKY” AL LICEU