Avui hem acabat, fins després de l’estiu, l’activitat Llegim amb Ermessenda. Ha estat una activitat nova organitzada per Ermessenda amb la col·laboració de la Biblioteca Baldiri Reixac de Santa Cristina d’Aro. Un grup de 6 persones hem pogut compartir la lectura de cinc obres literàries molt especials i diverses, escrites per dones i/o de temàtiques feministes, com han estat:
- “Madame Bovary”, de Gustave Flaubert.
- “El temps de les cireres”, de Montserrat Roig.
- “Una cambra pròpia”, de Virginia Woolf.
- “Follem?”, de Bel Olid.
- “La Maternitat d’Elna”, d’Assumpta Montellà.
Ha estat una experiència molt enriquidora que ens ha permès reflexionar en veu alta sobre els personatges, les històries, els contexts històrics de cada època descrita,… i compartir vivències pròpies i/o alienes que ens han ajudat a comprendre (a vegades, només intentar-ho) moltes situacions a vegades llunyanes i a vegades massa properes.
S’ha fet curt i ja esperem amb impaciència poder tornar-hi després de les vacances d’estiu!!!
De les dues primeres obres ja en vàrem parlar fa uns quatre mesos. Ara ho fem de les tres darreres:
“Una cambra pròpia” és un ampli assaig de l’escriptora Virginia Woolf publicat per primera vegada el 1929, en un recull de les conferències dictades al Newnham College i al Girton College, dues escoles universitàries per a dones de la Universitat de Cambridge, amb el títol de “Dones i ficció”.
Tal com diu Virgínia Woolf, “una dona ha de tenir diners i una cambra pròpia si ha d’escriure ficció” i d’aquí ve el nom de l’obra. També parla de la necessitat de qualsevol autor de tenir llicència poètica i llibertat personal per a crear art. L’assaig analitza si les dones són capaces de fer un treball de la qualitat de William Shakespeare, entre altres assumptes.
L’obra ocupa un lloc preeminent dins del cànon literari anglosaxó i en la teoria del feminisme i, malgrat les recances de l’autora, que pensava que seria fortament criticada pel seu contingut, va convertir-se en un èxit de públic.
“Follem”
De què (no) parlem quan parlem de sexualitats. Seguir el desig, compartir el plaer. Sembla fàcil, oi? I, tanmateix, vivim sexualitats condicionades per expectatives, pressupòsits i tabús que ens fan complicat escoltar-nos. “Follem?“ explora els camins que ens poden portar a sexualitats més humanes, a relacions més plaents.
“La Maternitat d’Elna” descobreix un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 infants. Eren els fills de les exiliades catalanes i espanyoles que malvivien en condicions penoses en els camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes, i que van tenir la sort de ser acollides a la maternitat que va crear Eidenbenz.
Més fotos >>> https://photos.app.goo.gl/xFKwQCJotDU2yxN99