Aquesta tarda, per fi!, hem acabat de llegir el llibre “Olor de colònia”, de Sílvia Alcàntara i Rebolleda. El vam començar pocs dies després de la nostra sortida del 3 de març al Castell de Montesquiu, a Sant Quirze de Besora i a la Colònia de Borgonyà on, gràcies a una molt bona visita guiada, vam conèixer molts aspectes de la vida dins una colònia tèxtil; en aquest cas, una colònia amb una història que va durar des del 1890 fins el 1999. Quan vam començar el llibre, bona part del relat ens recordava el que ens van explicar en aquella sortida i això va fer que el llibre ens “atrapés” més especialment.
Malgrat, per diverses raons, hem tardat moltes setmanes a poder acabar-lo, aquest llibre no se’ns ha fet gens pesat; al contrari, ens ha encantat l’estil d’escriptura, amb un vocabulari molt ric, però lleuger i entenedor, molt agradable de llegir. I les darreres setmanes ens ha provocat una espera impacient per desvetllar l’entrellat del que va passar aquell fatídic dia a la colònia. Molt recomanable!!!
Rescatem la sinopsis del llibre “Olor de colònia”:
“Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l’església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú?
Atrapat, atrapat queda el lector fins a l’última pàgina d’aquesta novella, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions.
“Olor de colònia” evoca la vida d’una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d’una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l’escola per als fills, l’església, les botigues i les cases per viure-hi.”
I una breu ressenya de la seva autora:
Sílvia Alcàntara (Puig-reig, Berguedà, 22 de febrer de 1944) és una escriptora catalana que a mitjans dels anys seixanta es trasllada a Terrassa, on viu actualment. Com molta gent de la seva generació, fins que no s’acaba la dictadura no pot estudiar la seva llengua i, quan ho aconsegueix, se li obre un món que no havia pogut ni imaginar. Es posa a escriure i encara no ha parat. A principis dels anys noranta, obren una escola a Barcelona, l’Aula de Lletres, on ensenyen tècniques d’escriptura literària; és de les primeres a apuntar-s’hi. Després, a l’Ateneu Barcelonès completarà l’aprenentatge. Ha guanyat alguns premis de contes breus.
El 2009 publica la seva primera novel·la, “Olor de colònia”, amb la que rep diversos premis i queda finalista del Premi Llibreter de narrativa. El 2012 es va rodar una minisèrie, produïda per Diagonal TV i Televisió de Catalunya, basada justament en aquesta novel·la.
