Des de que vàrem inaugurar l’espai ”Llegim amb Ermessenda” que un grup d’entre 6 i 8 persones compartim els vespres dels dimarts a la Biblioteca Baldiri Reixach de Santa Cristina d’Aro, ja hem fet dues lectures feministes prou potents:
La primera va ésser la novel.la ”Madame Bovary”, una obra realista de Gustave Flaubert escrita entre el 1851 i 1856 i publicada el 1857. És considerada una de les novel.les més importants de la història de la literatura. De la seva lectura n’hem destacat el descontent i la ment infantil, egoista i fràgil de la protagonista, l’Emma, qui, segons hem llegit a la Viquipèdia, ha estat anomenada el “Quixot femení”. En la seva vida tot es basava en el seu benestar, donat que no es preocupava ni de la seva filla ni del seu marit. En la època que va viure l’Emma, no era freqüent que les dones tinguessin la llibertat que ella tenia en tots els àmbits de la seva vida com, per exemple, anar amb altres homes, demanar crèdits pel propi benestar i fer i desfer actes inapropiats, només pel seu propi benefici.
A través de l’Emma es fa una crítica a la burgesia i al convencionalisme de l’època.
La segona lectura va ésser una altra novel.la, ”El temps de les cireres” de Montserrat Roig, escrita el 1976. La protagonista és la Natàlia, una noia que marxa de Barcelona a Londres, fugint dels temps tant angoixants que es respira a la ciutat en els darrers anys del franquisme i, majorment, per la pressió que sentia per tota la seva família. Al cap de dotze anys torna i se sent tan perduda com abans de marxar. Sobretot, no se sent gens còmoda amb el seu pare, però tampoc es preocupa d’esbrinar què li passa ni tant sols de preguntar-li. Tan sols li preocupa tenir feina i deixar que la vida passi. Molt després, s’assabenta que el seu pare està tancat en un sanatori, demana explicacions al seu germà i va a veure’l amb la idea de cuidar-lo per sempre més. Però quan veu en quines condicions està, decideix deixar-lo allà perquè creu que ella no serà capaç de fer-lo més feliç.
Per entendre bé la vida de tots els personatges de la família de la Natàlia (sobre tot, les dones), l’autora es val, entre d’altres recursos, de la descripció de les seves cases i dels espais on estan situades dins la ciutat, des de l’Eixample fins a Pedralbes, aconseguint un bon retrat de les diferents capes socials de l’època.