Aquesta tarda, amb Ermessenda, hem tornat a anar a l’òpera!
Aquesta vegada, un grup de 30 persones hem assistit a l’òpera “Turandot”, òpera pòstuma de Giacomo Puccini (1858-1924), que s’ha representat al Palau de la Música Catalana de Barcelona que força gent del grup no havia visitat mai.
El Palau de la Música Catalana va ser construït entre el 1905 i el 1908 per l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner com a seu de l’Orfeó Català, finançat amb fons procedents de subscripció popular. És una perla arquitectònica del modernisme català, l’única sala de concerts declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO (4 de desembre de 1997), i constitueix actualment un punt de trobada ineludible de la vida cultural i social de Catalunya. A més, s’ha erigit en patrimoni simbòlic i sentimental de tot un poble que s’identifica amb la seva història.
Tornant a Puccini, recordem que enguany es celebra el centenari de la seva mort i, per aquesta raó, estan programades diverses obres d’aquest compositor. De fet, amb Ermessenda, vam assistir també a la seva òpera “Manon-Lescaut”, al Teatre Municipal de Girona el passat 15 de març.
La partitura de “Turandot” va quedar inacabada a la mort de Puccini i el duet i el cor final són obra del compositor Franco Alfano, que va fer un treball molt digne, especialment al cor, que reprèn el tema de “Nessun dorma” amb una escriptura musical molt brillant. És el testament musical de Puccini, compositor que no va deixar mai d’evolucionar amb un objectiu sempre present: captivar emocionalment el públic a través de la seva música (text de Marc Heilbron, extret del programa de mà).
I segons els comentaris al sortir del Palau, l’obra va aconseguir emocionar i molt a força persones del nostre grup.
Al igual que en el cas de “Manon-Lescaut”, la música ha estat excel·lentment interpretada per l’Orquestra Simfònica del Vallès i l’actuació dels actors/actrius-cantants ha estat magnifica, destacant algun@s protagonistes de l’obra: Maribel Ortega, soprano, en el paper de Turandot, Antoni Lliteres, tenor, en el paper de Calaf, Tina Gorina, soprano, en el paper de Liú, i Carles Daza, baríton, Jorge Juan Morata i Marc Sala, tenors, en els papers dels tres ministres, Ping, Pang i Pong.
Volem remarcar la interpretació de Tina Gorina qui, apart de la seva feina com a soprano a nivell internacional, és la Regidora de Cultura del nostre municipi (en l’actual i anterior legislatures). La majoria de nosaltres no l’havíem vist actuar mai i ha estat una sorpresa molt agradable perquè ho fa francament molt bé.
L’òpera, que estava sobre-titulada en català, s’ha desenvolupat en tres actes: el primer, situat davant les muralles de Pequín; el segon, amb una primera escena al pavelló dels ministres en el Palau Imperial (el palau) i amb una segona escena a una gran plaça davant el palau i el tercer acte, amb una primera escena (de nit) als jardins del palau i amb una segona escena, de nou, davant el palau.
Val a dir que hem gaudit d’unes bones localitats entre les dues graderies a dreta i esquerra de la platea, però les que estaven ubicades als extrems de les files no podien veure els sobre-títols. Considerem que això és un inconvenient important i, per això, traslladarem una queixa-suggeriment al Palau de la Música Catalana.
Val a dir també que l’oportunitat que ens va brindar la Biblioteca Baldiri Reixac de Santa Cristina d’Aro d’assistir ahir a la tarda a la xerrada informativa sobre el context i les peculiaritats musicals i socials d’aquesta òpera, ens ha anat molt bé per seguir-la amb més facilitat.
Una vetllada molt interessant que a Ermessenda valorem molt positivament perquè creiem que estem aconseguint apropar aquest gènere cultural a força gent que es resistia a introduir-s’hi.
Ara toca preparar la nova programació pel nou curs 24/25. Us el farem arribar tan bon punt el tinguem llest!
Més fotos >>> https://photos.app.goo.gl/ivRMmxPqBP4tqhtv9