Avui hem fet una sortida molt especial i emotiva; hem anat fins la Maternitat d’Elna amb el guiatge de la historiadora i escriptora Assumpta Montellà a qui hem recollit a La Jonquera i que ha compartit la jornada amb totes i tots nosaltres (érem 56 persones, un rècord d’assistència!).

Primer de tot, hem visitat la maternitat escoltant el relat de l’Assumpta de qui va ésser la suïssa Elisabeth Eidenbenz, què la va motivar a tirar endavant aquella gran iniciativa humanitària dirigida especialment a les dones embarassades i als seus infants, com ho va fer, amb què i qui va poder comptar i quins van ésser els resultats de la seva empenta i feixuga feina.

Un relat essencial per conèixer un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Entre 1939 i 1944, la Elisabeth va salvar la vida de 597 infants que eren els fills de les exiliades catalanes i espanyoles que malvivien en condicions penoses en els camps de de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes, i que van tenir la sort de ser acollides a la maternitat que ella va crear.

Gràcies a la seva incansable tasca com a historiadora, quan l’Assumpta es va assabentar de l’existència de l’Elisabeth es va dedicar a “perseguir” la seva història i la de molts altres protagonistes, mitjançant un munt d’entrevistes preparades amb molta cura, sensibilitat i empatia envers els personatges entrevistats, entre ells i principalment, la pròpia Elisabeth. Escoltant, per tant, a l’Assumpta és gairebé com si estiguéssim escoltant a la Elisabeth. Una vegada més, s’ha rescatat la història d’una gran dona que va estar durant molts anys gairebé ignorada. I això ens satisfà especialment perquè és un dels objectius de la nostra associació: empoderar a les dones i, en el cas que calgui, donar-los la visibilitat que es mereixen. Us recomanem molt llegir el llibre “La Maternitat d’Elna” escrit per l’Assumpta.

Després de la maternitat, hem aprofitat per visitar la catedral i el claustre de la localitat d’Elna. Ha valgut la pena fer-ho! Es tracta d’una catedral romànica dels segles XI – XIII amb elements gòtics que, malgrat té alguns espais que han estat molt restaurats, gaudeix d’un perfecte estat de conservació.

Tot seguit hem anat a Cotlliure on hem dinat (de pic-nic) de cara al mar, gaudint del espectacular dia que hem tingut; un dia súper assolellat que semblava impossible després del episodi de pluges dels dos darrers dies. Després de dinar i fer una petita volta pel poble, hem visitat la tomba d’Antonio Machado i l’Assumpta ens ha ben il·lustrat de com, amb qui i per què va venir a parar a Cotlliure, com van ésser els seus darrers dies fins a morir i les raons que expliquen per què les seves restes segueixen allà i no han estat mai repatriades al seu lloc natal. Ens ha recomanat llegir el llibre “Últimos días en Collioure, 1939 y otros estudios breves sobre Antonio Machado” de Jacques Issorel.

I finalment, hem anat fins la Platja d’Argelers que actualment és un centre turístic de primer ordre però que la historia la reconeix com un dels principals camps de refugiats republicans. Allà l’Assumpta ens ha seguit relatant els horrors que van haver de patir les persones que hi van anar a parar. El camp va ser construït per a 15 dies i va durar 2 anys. S’hi van construir 300 barraques i s’estima que hi van passar unes 465.000 persones. Increïble! O no tant, si pensem en situacions similars que, malauradament, hi ha al món avui dia.

Després d’una jornada tan emotiva que creiem ens ha commogut i fet reflexionar, i molt, a tothom, finalment hem pogut acabar-la amb un to una mica més festiu, menjant un trosset de coca d’Ermessenda (que ja comença a ésser una tradició!) i un xarrup de ratafia catalana servit en un espectacular gotet de neó, a peu dret i en l’entorn “incomparable” de l’àrea de pàrquing de la Jonquera!!!

I cap a casa! Moltíssimes gràcies a tothom que ens ha acompanyat en aquesta nova i tan especial sortida i moltíssimes gràcies a l’Assumpta.

Més fotos >>> https://photos.app.goo.gl/BExF2K7nzGy55ch59