Per primera vegada, Ermessenda ha organitzat un cap de setmana sencer per una sortida molt especial: una sortida per conèixer, de la mà de la historiadora i escriptora Assumpta Montellà, els principals escenaris de la Batalla de l’Ebre, la batalla més sagnant de la Guerra Civil espanyola, una història que ella coneix molt bé gràcies a la seva feina d’investigació que, en part, va plasmar en el seu llibre ” 115 Dies a l’Ebre. El sacrifici de la Lleva del Biberó”, com homenatge merescut a tots els homes, herois, que la van protagonitzar.

Bé, tornem a la nostra sortida! 38 persones vàrem sortir ahir, dissabte 16 de novembre, de Santa Cristina d’Aro en autocar, conduït per en Mihail, i vàrem recollir a l’Assumpta a Argentona, abans d’entrar a l’AP7. Vàrem fer una “parada tècnica” a l’àrea de servei de Mèdol i directes cap a Miravet on vàrem creuar el riu Ebre d’una banda a l’altra amb una barcassa, per començar a prendre consciència de l’envergadura del riu i poder imaginar-nos la enorme perillositat que va suposar durant la batalla, on molts homes ni sabien nadar.

La següent parada va ésser a Corbera d’Ebre, on vàrem visitar el poble vell i l’església. El Poble Vell fou l’antiga ubicació de Corbera d’Ebre. El conjunt està agrupat a l’entorn de l’església parroquial de Sant Pere, completament destruït durant la batalla. S’estén sobre un tossal de 337 metres d’altitud, el turó de la Muntera, a la vora de la Serra de Cavalls i de la de Pàndols. Les ruïnes de Corbera van ser declarades bé cultural d’interès nacional el 1992, per la Generalitat de Catalunya i constitueixen un monument a la Pau. Allà, dins el que queda de l’església, l’Assumpta ens va explicar sobre tot com es va dur a terme tota l’estratègia militar de la batalla per part dels dos bàndols. I per facilitar les seves explicacions i la nostra comprensió, ens va fer fer una mena de “performance” per representar tot el mapa geogràfic de la batalla: molt entenedor!

Tot seguit vàrem anar a peu a dinar al restaurant del casal del poble; tot va anar súper bé, però anàvem una mica justos de temps. Per tant, ràpidament ens vàrem desplaçar, també a peu, cap al Museu de la Batalla de l’Ebre on vàrem veure un petit vídeo documental i una acurada exposició d’objectes, fotografies, articles de premsa, recreacions d’escenaris,… relacionada amb la batalla.

Semblava que ja era massa tard, però encara vàrem poder anar a veure les Trinxeres de Villalba dels Arcs. Sí, se’ns va fer fosc, però amb la llums dels mòbils i la lluna plena, vàrem poder veure tot el que calia, sempre amb les explicacions detallades de l’Assumpta.

Després de les trinxeres, ja vàrem anar cap a Mora la Nova, on teníem l’allotjament, el sopar i l’esmorzar. Al arribar a l’hostal, vàrem tenir un incident amb una de les habitacions individuals que ens havien reservat i això va provocar el comprensible malestar de la persona a qui li va tocar aquella habitació. Malauradament, tot i que tant la direcció de l’hostal com les responsables d’Ermessenda, com l’Assumpta vàrem intentar posar solució al problema, la persona afectada va decidir rebutjar les alternatives i, com que aquest matí no es trobava bé, ha decidit abandonar la sortida i li hem proporcionat un taxi perquè la retornés a casa seva, pensant en el seu benestar i en el de tot el grup.

Seguim amb la sortida! Ahir al vespre, vàrem sopar força bé i ens vàrem retirar a les habitacions sense la anunciada “festa pijama”, tot i que ens van dir que una petita colla va improvisar una sardana davant de l’hostal. Aquest matí ens hem trobat a les 8:00h per esmorzar i poder sortir sobre les 9:00h cap al Campament del XVè Cos d’Exèrcit Popular Republicà i el quarter general de l’Estat Major. Aquest campament es va situar en quatre terrasses de conreu, orientades d’est a oest i delimitades per alts marges aprofitats per recolzar-hi les cabanes i dependències necessàries per al dia a dia de la tropa, com magatzems, oficines, latrines, cuines, infermeria, etc., a més de refugis excavats per tal de garantir la seguretat dels acampats. Aquestes cabanes eren d’una sola planta i foren construïdes emprant la tècnica tradicional de la pedra en sec.

En aquest indret, on ens hem trobat amb una espessa boira que no ens ha permès divisar el riu Ebre, l’Assumpta ens ha explicat moltes històries; la més important, la de Manuel Tigüeña (Madrid, 1913 – Mèxic 1971), qui fou un destacat militar de l’Exèrcit de la República durant la Guerra Civil espanyola. Durant la Batalla de l’Ebre dirigí, com a tinent coronel, el XVè Cos d’Exèrcit Popular Republicà sota les ordres de Juan Modesto, responsabilitzant-se amb només 25 anys de tres divisions i essent la seva unitat l’última en retirar-se a l’altre costat de riu el 16 de novembre de 1938 (ahir va fer justament 86 anys) després de la desfeta republicana, salvant moltes vides.

També ens ha explicat la història de la dona d’en Manuel Tigüeña, la Carmen Parga (La Coruña, 1914 – Mèxic, 2004), qui fou una professora espanyola i activa exiliada republicana que va tenir també un paper molt important, junt amb el seu marit fins que va morir, tant a la Batalla de l’Ebre com en diferents moments de la Segona Guerra Mundial.

L’Assumpta ens ha recomanat molt els llibres que van escriure: “Testimonio de dos guerras”, de Manuel Tagüeña, i “Antes que sea tarde”, de Carmen Parga.

Després de l’emotiva visita al campament, ens hem desplaçat fins al Memorial de les Camposines, on justament ahir, coincidint amb el 86è aniversari de la retirada republicana, es va fer, com cada any, un acte commemoratiu oficial i es va actualitzar la llista dels homes combatents que van morir durant la Batalla de l’Ebre i dels qui s’han trobat les restes durant el darrer any. Les Camposines sempre ha estat un punt estratègic d’encreuament dels camins que comuniquen el territori litoral amb les terres de l’interior. Durant la Batalla de l’Ebre va mantenir el seu valor estratègic com a nus central de comunicacions i va esdevenir objectiu de les ofensives franquistes per tal de fer recular les forces republicanes a l’altra riba del riu. De nou, hem seguit embadalides les explicacions de l’Assumpta.

Tornant de les Camposines, ja ens hem dirigit cap a Vinebre on teníem parada la taula per dinar. Hem dinat molt bé i, com que ens han servit una copeta de cava, hem aprofitat per brindar per l’èxit de la sortida i per el gran guiatge de luxe de l’Assumpta.

Havent dinat, ens hem enfilat de nou a l’autocar i en Mihail ens ha conduït perfectament per una sinuosa i no gens ampla carretera per dur-nos fins a la Bauma (o Balma) de Santa Llúcia, a prop de La Bisbal de Falset. Aquesta cova, gràcies al seu emplaçament i per la protecció que oferia, i per la disponibilitat d’una font d’aigua, va ésser un improvisat però molt efectiu hospital de campanya per atendre als ferits del front de l’Ebre. Aquí, en aquest indret, l’Assumpta ha aprofitat per explicar-nos, tal i com ens havia promès, l’important paper de la dona a la rereguarda, en aquest cas amb tasques sanitàries, i ens ha destacat, entre tantes històries, la de la Patience Darton, qui va ser una infermera i activista política britànica molt activa durant la Guerra Civil espanyola en general i durant la Batalla de l’Ebre, dins aquesta bauma.

Aquesta cova ha estat el darrer indret a visitar. Per tant, hem tornat a pujar a l’autocar i, de nou, a en Mihail li ha tocat refer la “carretereta” de corbes fins tornar a baixar a Mora la Nova i recuperar el camí de tornada cap a Santa Cristina d’Aro, on hem arribat sobre les 22:00h, després de fer una nova segona “parada tècnica” i de deixar a l’Assumpta a Argentona.

Tenint en compte els comentaris de tot el grup, tret de l’incident de l’hostal, ha estat un cap de setmana molt emotiu i interessant on, no només ens hem emocionat i entristit, sinó que també ha tingut moltes estones de riures i passar-ho bé.

Ha estat la primera vegada que la gent d’Ermessenda “hem dormit junts” i ens ha agradat l’experiència. Ho repetirem!!!

Més fotos >>> 241116 i 17 – SORTIDA A L’EBRE (no us espanteu! hi ha més de 400 fotos!!!)