Aquesta tarda, a les 16:30h, un grup de 34 persones (5 més ens esperaven al mateix teatre) ens hem enfilat a l’autocar que, avui conduït per en Joan, ens ha portat fins a les portes del Teatre Nacional de Catalunya, a Barcelona, per assistir a la representació teatral de “Anatomia d’un suïcidi”, dirigida per Glòria Balañà. Curiosament, avui érem tot dones dins l’autocar (sense tenir en compte a en Joan, el conductor); no havia passat mai abans.
Avui ens han acompanyat la Tina Gorina, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, i la Isabel Pernal, Directora de la Biblioteca Baldiri Reixac de Santa Cristina d’Aro, qui divendres passat ens va oferir una xerrada informativa sobre l’obra i sobra la seva autora: com sempre, una xerrada molt interessant per entendre sobre tot l’estructura de l’obra que té una posada en escena molt original, però també molt arriscada i que requereix molta atenció per no perdre el fil. Com que no hi va poder assistir tothom i avui més que mai ens ha semblat molt recomanable, li hem demanat que durant el viatge d’anada ens fes un resum de la xerrada. Ho ha fet i tothom l’ ha agraït moltíssim. Moltes gràcies, Isabel!
“Anatomia d’un suïcidi” està considerada com una de les obres més punyents d’Alice Birch (Malvern, 1986), dramaturga i guionista britànica. Segons hem llegit en el fulletó que ens han donat a l’entrada del teatre: “Entre les seves obres recents destaquen l’adaptació de The House of Bernarda Alba, Orlando i Anatomy of a Suicide. El 2023 va crear i produir la sèrie original Dead Ringers per a Amazon. També és guionista de les adaptacions de Normal People i Conversations with Friends, i va ser editora de guió a la segona temporada de Succession (HBO). El seu primer llargmetratge, Lady Macbeth, va guanyar cinc premis BIFA l’any 2017, entre els quals el premi al millor guió. També ha treballat a Mothering Sunday, The Wonder i The End We Start From. Ha rebut premis tan destacats com el Susan Smith Blackburn Prize, el George Devine Award i l’Arts Foundation Award for Playwriting”.
Extret de la web del TNC: “”Anatomia d’un suïcidi” és un tríptic de tres històries que es desenvolupen simultàniament a l’escenari. Tres generacions de dones, protagonitzades per la Carol, l’Anna i la Bonnie, estan unides per un mateix esdeveniment traumàtic: el suïcidi.
Un article-crítica del diari Ara planteja aquestes preguntes: “S’hereta l’ànsia pel suïcidi? Una mare pot transmetre a la seva criatura aquesta ànsia? Hi ha res genètic en el suïcidi?
El tríptic arrenca als anys setanta amb la Carol (Marta Ossó) sortint de l’hospital després d’un intent de suïcidi. Vint-i-cinc anys més tard la seva filla Anna (Maria Ribera) és una politoxicòmana en un desequilibri permanent i redimida per un bon home i un nadó. Cinquanta anys més tard, la neta de la Carol, la Bonnie (Patrícia Bargalló), una infermera que arrossega el pes de la història, pensarà en com acabar amb la maledicció“.
Extret també del fulletó que ens han donat a l’entrada del teatre i signat per la directora de l’obra: “Quan fa uns anys vaig llegir Anatomy of a suicide, de l’autora britànica Alice Birch, vaig quedar fascinada. La sensibilitat i la intel·ligència amb què aborda temes com el patiment psíquic i el suïcidi, entre d’altres, a partir del retrat de tres generacions de dones, em van semblar brillants. L’aposta formal d’aquesta obra –tres històries en una, desplegades simultàniament– està íntimament lligada a l’intent de disseccionar el llegat dolorós que pesa sobre la vida d’aquestes dones i del seu entorn. Passat, present i futur ressonen a la vegada. Sense abandonar el seu sentit de l’humor i amb la seva poètica exquisida, Alice Birch fa un estudi humà i valent de la desesperació i l’amor i, amb la maternitat com un ham que travessa les tres històries, es planteja quines són les nostres herències. La Carol, l’Anna i la Bonnie s’enfronten al caos d’unes vides inestables i lluiten per nedar cap a la superfície”.
En el viatge de tornada, ja dins l’autocar, hem copsat l’opinió de totes les persones assistents i, resumint molt, podem concloure que l’obra ha agradat moltíssim a tothom, a tots nivells: tot el repartiment d’actrius i actors, la temàtica, la trama i el seu fil conductor (ens ha anat molt bé l’explicació prèvia de la Isabel), la posada en escena, la música, la dansa de la Bonnie,…, ha agradat tot, excepte les butaques del TNC (tothom ha sortit amb el cul “quadrat”).
Aquesta és la darrera obra de la programació cultural d’Ermessenda pel curs 24/25, pel que fa a òpera i teatre. I tenint en compte les impressions i la fidelitat de les persones que l’han seguit, creiem que podem estar més que orgulloses de la tria que s’ha fet que, en algun cas, ha estat molt agosarada.
Ara, a treballar per la propera programació, la del curs 25/26. Tan bon punt la tinguem ben lligada, us informarem!
D’acord!!!
