Aquesta tarda un grup de 34 persones hem assistit a la darrera representació de l’obra de teatre “Boira”, de Lluïsa Cunillé, al Teatre Nacional de Catalunya, dirigida per Lurdes Barba i interpretada per Quim Àvila, Jordi Collet, Lina Lambert, Àurea Márquez i Albert Pérez. Avui ens hi ha acompanyat la Isabel Pernal, Directora de la Biblioteca Baldiri Reixac de Santa Cristina d’Aro.
“Boira” és l’obra magistral de Lluïsa Cunillé, una de les veus en actiu de major trajectòria de la dramatúrgia catalana contemporània, que explora els límits de la solitud, el desig i la memòria en un paisatge difuminat per la incertesa. Va ésser l’obra guanyadora del 1r Premi Frederic Roda de 2014.
Sinopsi: En una ciutat d’algun país de l’Europa de l’Est, una dona es troba amb el seu vol cancel·lat per culpa de l’espessa boira que cobreix tota la ciutat. Mentre espera el proper vol, lloga una habitació al pis d’un matrimoni amb moltes ganes de saber qui és aquesta misteriosa viatgera que passarà la nit a casa seva.
Els diàlegs, moltes vegades més aviat monòlegs, es presenten intercalant llargs silencis que fan que l’obra esdevingui molt lenta.
Divendres passat una bona part del grup, vàrem poder assistir a la xerrada formativa que sobre aquesta obra i sobre la seva autora ens va oferir Isabel Pernal. Això ens ha permès entendre-la una mica més, però deu n’hi do!
Repassant els articles de crítica teatral que s’han publicat, en reproduïm un, de Santi Fondevila, pel Diari Ara, que ens ha semblat que recull prou bé tot el que hem copsat de l’obra i de l’autora:
“La caiguda del Mur de Berlín va obrir les portes del cel als ciutadans de l’anomenada Europa de l’Est. La derrota del comunisme albirava una nova vida en democràcia que garantiria els drets restringits per les ferotges dictadures socialistes. Il·lusos ells, perquè ràpidament els núvols de tempesta van cobrir aquells cels i l’alegria va derivar en resignació. Ho diu la fotògrafa malalta de fibromiàlgia que sobreviu amb el seu marit en alguna ciutat d’algun d’aquells països i que va guanyar un prestigiós premi justament per les fotos de la caiguda de l’icònic mur alemany. Van sortir del foc per caure a les brases. Les brases del capitalisme. L’Europa de la il·lusió virada cap a l’Europa de la frustració en la metafòrica boira de l’obra de Lluïsa Cunillé.
La dramaturga més prolífica i més estrenada del teatre català aixeca un retrat de la decadència del somni europeu personificat en un grup de perdedors. La malaltia incurable de la fotògrafa no deixa de ser una metàfora, com ho és la resignació del marit, la frustració alcohòlica del veí astronauta que podia haver anat a la Lluna, la incerta vida del fill de la parella víctima i botxí de la maleïda herència militarista i la misteriosa incertesa d’una periodista que havent perdut un vol ha llogat una habitació al matrimoni per una nit. Boira és segurament una de les obres més complexes però al mateix temps més explícites de Cunillé. Una obra de maduresa fidel al seu cànon de la dramatúrgia de la subtracció que convida els espectadors a completar allò que no s’explica.
La proposta de Lurdes Barba segueix les línies dins del corrent de retenir les emocions en el marc d’un fals realisme. Un realisme que s’expressa en l’espai escènic (que subratlla la decadència amb una excessiva obvietat) i en les petites accions (com apagar el llum de l’habitació quan l’hoste ha marxat), però que se subverteix per la sobrietat (excepte el molt adequat histrionisme del veí) i el hieratisme (sobredimensionat en el cas de l’enigmàtica periodista) de les interpretacions i un disseny de llums que deliberadament amaga els rostres dels intèrprets. Tots ells admirables. Fantàsticament natural el monòleg inicial de la fotògrafa i magnífica la contenció emocional del marit. Bon àpat teatral, però no del gust de totes les boques.”
I ens quedem amb la darrera frase d’aquest article: bon àpat teatral, però no del gust de totes les boques!
Ah! I de tornada cap a casa ens hem adonat que justament va ésser la nit d’un 9 de novembre (el de 1989) quan es va produir la caiguda del Mur de Berlín. Quina coincidència!!!