Aquesta tarda, a les 16:30h, un grup de 41 persones (hem aconseguit cobrir les baixes de darrera hora) ens hem enfilat a l’autocar que, avui conduït per en Pau, ens ha portat fins a les portes del Teatre Nacional de Catalunya, a Barcelona, per assistir a la representació teatral de “Marie, la Roja”.
“Marie, la Roja” es tracta d’una versió modernitzada de l’obra gairebé inèdita de Rosa Maria Arquimbau (Barcelona, 27 de març de 1909 – 28 de febrer de 1992) que ha dirigit Ester Villamor Baliarda (Molins de Rei, 1977), amb la dramatúrgia de Carles Mallol Quintana (Figueres, 1981). És una de les poques obres teatrals d’Arquimbau que va arribar a estrenar-se a Barcelona, al Teatre Català de la Comèdia (ara, Poliorama), el 4 de novembre de 1938, però que va ésser molt censurada. Mai més es va representar fins enguany que, amb aquesta nova versió, es va estrenar el passat 6 de març.
En el viatge d’anada i durant la representació ens ha acompanyat la Isabel Pernal, Directora de la Biblioteca Baldiri Reixac de Santa Cristina d’Aro, qui divendres passat ens va oferir una xerrada informativa sobre l’obra i sobra la seva autora: una xerrada molt interessant per entendre el perfil i les inquietuds de l’escriptora i per entendre l’objectiu de l’obra. Com que no hi va poder assistir tothom, hem aprofitat per demanar-li que durant el viatge fes un resum de la xerrada. Ho ha fet i ha agradat molt a tothom. Moltes gràcies, Isabel!
Extret de la web del TNC: “Marie, la Roja” ens presenta una història entre reixes i barrots sobre una dona empresonada, acusada per l’agressió a un policia en una manifestació, que intentarà tenyir la presó de roig i canviar la mentalitat de les altres preses gràcies al seu compromís amb les lluites socials i el feminisme. Un espectacle que ens descobrirà tots els racons i les incongruències de la justícia i de l’amor.
Extret del fulletó que ens han donat a l’entrada del teatre i signat per la directora de l’obra: “El text de “Marie, la Roja” fascina pel seu pensament avançat, per l’atreviment de fer protagonista una dona profundament compromesa amb la lluita social i els drets de les dones, i per endinsar-se en un espai tabú i complex d’abordar com són les presons.
Què ens fa presoneres? Les lleis? Els prejudicis? La història? La mirada dels altres? Ens hi apropem sense pèls a la llengua, amb un cridaner “rouge à lèvres” i sobre un bon taló d’agulla, amb genuí esperit Arquimbau.”
Aquesta darrera reflexió encaixa molt amb el que ens ha explicat la Isabel: que la Rosa Maria Arquimbau va ésser una dona molt feminista i molt femenina, una mena de “Madonna” (la cantant). I aquesta condició traspua al llarg de tota la representació.
Quan a Ermessenda vàrem escollir aquesta obra no coneixíem gairebé res de la seva trama i ens ha sorprès perquè, com a associació, compartim molt les reflexions que s’hi posen de manifest.
Propera obra programada: l’òpera “Carmen” al Palau de la Música Catalana, a Barcelona, el 17 de maig.
