Aquesta tarda, amb la sala ben plena, amb gairebé una cinquantena de persones, hem assistit a la xerrada que ens ha ofert la nostra sòcia i amiga Àngels Ferrao, infermera diplomada en Psicologia Clínica, amb una àmplia experiència de 25 anys com a facilitadora de grups de Creixement Personal i especialitzada en Ecologia Emocional.
A la presentació prèvia a la xerrada l’Àngels ens deia:
- Envellir forma part de la vida però, malgrat ser un procés natural i biològic, sovint ens fa por. Canvis en el nostre cos, canvis en les relacions, en el nostre paper al món, amb el propi autoconcepte i valoració. S’ha de fer el dol de la joventut i de la vida adulta per poder acceptar que ens fem grans.
- A la vellesa, ens trobem amb el que hem acumulat al llarg de la vida en quan a seguretat, integritat personal i dignitat o amb frustració, necessitats insatisfetes, rancúnies i amargor. Pot ser una vellesa plena de saviesa o podem trobar-nos la desesperança, la frustració, el malestar o la por, sentiments i emocions que poden haver-nos acompanyat al llarg de la vida i que en fer-nos grans s’accentuen i ens fan patir.
- Decadència? Saviesa? Utilitat? Dependència? Autonomia? Gaudi? Quina vellesa volem per nosaltres? Com volem ser quan siguem grans o ara que ja som grans? Com volem viure la nostra vellesa? Amb quins recursos comptem?
Doncs bé, aquest vespre l’Àngels ens ha donat resposta a aquestes preguntes i uns quants recursos per gaudir la nostra bella vellesa.
Ens ha parlat de conceptes com ara la generativitat i l’edatisme:
- La gent gran s’està convertint en un grup més gran en la nostra societat i el seu perfil està canviant: les noves generacions de gent gran tenen més formació i gaudeixen de bona salut per més temps. Aquesta tendència posa en relleu el rol actiu que la gent gran hi pot prendre, i com la seva participació pot contribuir tant a mantenir i millorar els contextos en què participen com a impactar positivament en el seu propi desenvolupament personal. El concepte de generativitat aplicat a la vellesa pot ajudar a comprendre aquesta participació i els seus efectes socials i personals.
- L’edatisme o vellisme és la discriminació que rep una persona per la seva edat a través d’estereotips socials i prejudicis.
Ha estat, com era previsible, una xerrada profunda i molt interessant que ha acabat amb un debat molt participatiu on han sortit reflexions tan certes com ara:
- La vellesa és una decisió individual i subjectiva.
- Yo no tiro nunca la toalla, porque es mía.
- Cal estimar-se a un mateix tal com ets.
- Ésser com ets i no com volen que siguis.
- Mantenir-se actius, curiosos, atrevits,…
L’Àngels ens ha obsequiat també amb una bona tanda de cites cèlebres, de les que en destaquem una de Teresa de Calcuta:
Quan pels anys no puguis córrer, trota.
Quan no puguis trotar, camina.
Quan no puguis caminar, fes servir el bastó.
Però mai no t’aturis.
I, evidentment, hem sortit de la xerrada més “belles” que hi hem entrat!!!
Moltes gràcies, Àngels!!!
Més fotos >>> https://photos.app.goo.gl/oTrg2HadLRYgj35a9