Després de la “petita aventura” de fer els Camins de Ronda, des de Blanes (octubre 2022) fins a Argelers (desembre 2025), el grup de companyes i companys que més etapes hem fet vàrem decidir abans de Nadal que començaríem una “nova aventura”: la de fer la Ruta del Ter, des del naixement del riu a Ulldeter (Setcases) fins a la Gola de Ter (Torroella de Montgrí).
Havíem previst començar-la els dies 20 i 21 de gener, però les pluges i nevades ens van obligar a ajornar-ho fins avui.
I bé, després d’algunes baixes de darrera hora, avui ens hem trobat 19 persones amb ganes de compartir els primers passos d’aquesta aventura. Per raons diverses, hem sortit des de molts diversos punts: des de Vic (Anna), des de Llançà (Carme), des de Mont-ras (Lourdes), des de Platja d’Aro (Joaquim i Àngela / Àngels / Lola), des de Santa Cristina d’Aro (Manel i Marga / Sera / Alfred / Rosa / Salva / Albert i Marina / Queta), des de Tregurà (Joan i Marissa) i des de les muntanyes nevades (Jaume).
Ens hem trobat gairebé totes i tots en una cafeteria de Sant Pau de Segúries per fer un mos i seguir fins a Camprodon on en el pàrquing proper a la Plaça del Piano (¿?) ens esperaven en Joan i la Marissa. Hi hem deixat el seu cotxe i hem anat amb tots els altres cotxes fins a Vilallonga de Ter (no, Villalonga com deia, i pot-ser encara diu, insistentment l’Àngels).
Abans de començar la ruta, hem pujat fins al Mirador del Drac al Camí de les Roquetes. Antigament, aquest camí es feia servir per anar a les diferents feixes a on hi havia molts horts. Avui en dia, encara se’n conreen alguns, però pocs. S’eleva turó amunt (massa amunt per començar!) fins arribar al punt on hi ha situat el Drac. Durant el recorregut també hi hem trobat tot un seguit d’estàtues de metall que formen part de la llegenda que es pot seguir mentre es va fent el camí.
Llegenda (format pdf)
La figura del Drac i les altres estàtues de metall han estat creades per en Pere Sau Moret, veí del municipi, i la llegenda per en Josep Miró Ballabriga.
El Drac ofereix un espectacle de so i llum dues vegades al dia, al migdia i a la nit. Hem decidit que aquest vespre, abans d’anar a sopar, tornarem per veure-ho.
Un cop fetes les fotos de rigor, hem baixat del turó i ara sí, hem anat a buscar el punt d’inici del tram de la Ruta del Ter que va des de Vilallonga de Ter fins a Camprodon (de fet, aquesta ruta, la vàrem fer com a sortida mensual d’Ermessenda el maig de 2023). Hem creuat la carretera i travessat el riu i allà, a l’esquerra, ja hem trobat un pal indicador de la ruta on es llegeix “La Roca 2,5km – 43min” i “Camprodon 5,4km- 1h 32min”.
Hem caminat per una pista de terra planera, molt bonica i agradable, sota els arbres, fins a la Font Blanca, sota un gran plàtan. Hem seguit enllà fins arribar a la Font Negra, àrea d’esbarjo i resclosa. Hem continuat per la pista entre freixes molt alts i antics murs de pedra seca fins a trobar un altre pal indicador on hi diu “La Roca” cap a l’esquerra i cap allà! Hem deixat
el riu i ens hem enfilat per una llarga i continuada pujada fins arribar a una carretera asfaltada on hi ha un nou pal indicador que a l’esquerra hi diu “Llanars 1,3km – 22min” i “ Camprodon 3,3km – 57min”. Des d’aquest punt es veu una molt bona panoràmica de La Roca i de la vall. Hem seguit la carretera fins arribar a La Roca (1.042 m). Ens hi hem entretingut una molt bona estona, perquè tant el poblet com les panoràmiques són excepcionals.
Un cop acabada la visita a La Roca, hem agafat el camí de la Verge del Remei, que és asfaltat i pràcticament surt en línia recta cap a Llanars. Després es transforma en una pista. Hi ha un pal indicador on hi diu “Llanars 1km – 15min” i “Camprodon 3km
– 51min”. Des d’aquí hem pogut veure una perspectiva impressionant de La Roca. Més endavant, hem passat el riu per un pont metàl·lic i a l’altra banda hem vis la petita àrea d’esbarjo amb l’oratori de la Verge del Raïm.
Hem continuat endavant, hem passat una central hidroelèctrica i hem arribat a l’històric Pont del Molí, on hi ha una font ombrívola sobre el riu. Hem passat el pont i hem entrat entrem a la població de Llanars. Hem seguit la carretera avall, pel voral ample, fins a arribar a la curiosa església parroquial de Sant Esteve (s.XII) que hem visitat i fotografiat.
Hem sortit de Llanars per un ample passeig al costat de la carretera fins que una pilona del Consorci del Ter ens ha indicat que havíem de tombar a la dreta per baixar cap al riu que hem travessat sobre un pont. Just aquí un nou pal indicador on hi diu “Camprodon 1km – 13min”. L’hem seguit anant pel costat del riu, per un sender convenientment fitat. Hem seguit el llindar del bosc de ribera, amb prats de pastura i un filat a la nostra dreta.
Hem arribat a la riera d’Espinauga i l’hem travessat per la passera metàl·lica. Hem pujat per l’altre vessant del rierol i hem arribat a uns altres prats fins a baixar per un corriol que, tot d’una, ens ha situat a la vora del riu i ens ha conduït fins a una gran font, la Font de la Forcarà, que hem trobat molt enfangada. Pocs metres més endavant ja hem arribat a l’entrada de Camprodon.
Final del trajecte i de la nostra primera etapa de la Ruta del Ter! Un tram senzill però molt bonic que hem gaudit especialment gràcies al bon temps que ens ha fet.
Hem acabat la primera etapa, però encara ens quedava molt dia per endavant. Per tant, amb el cotxe d’en Joan i la Marissa quatre conductor@s hem anat a Vilallonga de Ter a buscar els altres cotxes per tornar a recollir a tothom i anar a dinar a l’Hostal “Pastoret”, on ja hi teníem la taula parada. Hem dinat bé, fins i tot amb una imprevista copeta de cava i un trosset de coca de Llanars.
Després de la sobretaula de costum, la part del grup que no es quedava per seguir l’endemà ha anat marxant. Però, abans d’acomiadar-nos del tot, hem decidit ballar una sardana al bell mig de la Plaça Major. Aquí s’ha notat força qui de nosaltres forma part de la colla sardanista d’Ermessenda i qui no. Hem ballat un “Coti per Coti” esbojarrat, però molt divertit.
Com que havíem decidit tornar al vespre per veure l’espectacle del Drac (a les 21:00h) i encara era massa d’hora, hem anat a Setcases per entrar a l’Hotel La Cabanya on teníem reservades les nostres habitacions i hi hem descansat una estoneta abans de sortir per anar a fer un tomb per Camprodon; curiosament hi havia algú de nosaltres que no hi havia estat mai. Hem creuat el famós pont i hem passejat pels carrers força buits de gent, arribant a l’Església de Santa Maria i al Monestir de Sant Pere que lluïa esplendorós amb la bona il·luminació del seu campanar.
Hem tornat a Vilallonga de Ter per no perdre l’espectacle del Drac, però no hem sabut trobar el millor lloc per veure-ho bé i, a prou feines, hem vist la fumarada que desprèn durant uns pocs minuts. Sort que en Manel i la Marga s’han quedat dins el cotxe i, just des d’allà, en Manel sí ha pogut gravar un petit vídeo on es veu millor la silueta del drac i tota la seqüència del seu moviment.
Acabat l’espectacle, hem tornat cap a Setcases per sopar al Restaurant “L’Esquella”, just davant mateix de l’hotel. Un cop ben alimentats (massa), només hem hagut de creuar la placeta que separa els dos establiments per pujar a les habitacions i, per fi, descansar!!!
Demà ens espera una matí “durillo” amb les raquetes de neu. Però la majoria hi anirem amb la il·lusió de la “primera vegada”.
Nanit!!!
Més fotos >>> 260224 – RUTA DEL TER: DE VILALLONGA DE TER A CAMPRODON