Avui, malgrat les previsions meteorològiques, com que hi havia moltes ganes per part de totes les persones participants, hem decidit mantenir la sortida programada des de feia molts dies. Avui tocava fer un dels trams més difícils de la Ruta del Ter: des de Setcases fins a Vilallonga de Ter.
Hem sortit des de diferents punts: de Santa Cristina d’Aro, de Platja d’Aro, de Mont-ras, de Vic i de Tregurà. Ens hem trobat a Vilallonga de Ter; érem 16 adult@s i en Roger i la Paula, els nets de la Carme C.. Hem esmorzat a l’Hostal “Can Pastoret”, hem deixat un cotxe per tenir-lo a l’arribada i hem anat amb tots els altres cotxes fins a Setcases. Com que el vent bufava de valent, allà hi ha hagut uns minuts de debat: què fem? seguim? canviem d’etapa? bufarà més per dalt la muntanya o per baix seguint la llera del riu?
Per majoria s’ha insistit en seguir el pla previst i, sense rumiar-ho més, hem anat a buscar l’inici de l’etapa, a uns 500m més enllà de la sortida de Setcases en direcció a Vilallonga de Ter, passat el cementiri. Hi ha un indicador que diu: Vilallonga 7,5kms. Només començar, hem enfilat per un sender estret que puja de valent, amb una ascensió forta, llarga i continuada d’uns 2kms de pujada sense treva, per estalviar-nos haver de passar per la carretera.
El vent bufava molt i molt fort, més del que havíem previst, però ja ens hi havíem emmerdat i semblava més sensat tirar endavant, amb el vent a favor, que no enrere amb el vent en contra. Durant la major part del camí ens hem trobat amb centenars d’arbres caiguts i hem hagut de passar entremig de les seves branques per poder seguir. En Roger i la Paula s’ho han passat d’allò més bé.
Això sí, hem gaudit d’unes vistes espectaculars de gairebé 360º, envoltats de prats, boscos, rierols i muntanyes nevades, amb un dia assolellat i clar, essent el contrapunt a les dificultats del camí.
Ha estat una aventura increïble, difícil d’explicar i més difícil d’entendre, però, malgrat tot, hem sigut força prudent@s, ens hem ajudat quan ha calgut i hem arribat al destí final, molt més tard del previst, però amb la satisfacció d’haver aconseguit el nostre objectiu.
Hem començat a dinar a l’Hostal de Can Pastoret quan eren gairebé les 4 de la tarda. Els hem agraït moltíssim que hagin entès la tardança. Evidentment, no hem parat de parlar, gairebé incrèduls, del que hem fet i de com ho hem fet.
Però ja està! Feta la sobretaula de costum, ens hem acomiadat i hem recordat que ara toca preparar-nos per la següent etapa: de Camprodon a Sant Pau de Segúries el dimarts 28 d’abril.
Més fotos >>> 260331 – RUTA DEL TER: DE SETCASES A VILALLONGA DE TER