Avui a les 6:45h ja ens trobàvem al lloc de costum les 16 persones que hem anat en cotxes fins a l’Estació de RENFE de Caldes de Malavella per agafar el tren de les 7:33h que ens havia de conduir (i ho ha fet!) fins a Cerbère (Cervera de la Marenda) per fer el 24è tram de la Costa Brava, des de Cerbère fins a Colera, el nostre darrer tram fins passat l’estiu. A Flaçà han pujat les 3 persones que faltaven: la Núria G., en Josep M P. i en Jaume C..
A mig camí s’ha posat a ploure de valent, però estàvem convençudes de que a l’arribar a Cerbère no plouria i així ha estat. Quan hi hem arribat, no hem trobat pluja, no!, però ens ha sorprès una recepció de policies que semblava que venien a per nosaltres i no! anaven a per un petit grup de nois magrebins a qui han fet tornar a pujar al tren i de nou cap a Catalunya! De nosaltres, només han demanat el passaport a en Manel (a la tarda, ja en el tren de de tornada, hem esbrinat per què: resulta que en Manel té una retirada al Putxi, en Carles Puigdemont, ja, ja!!!). També ens ha sorprès, la imatge força decadent de l’estació, on hi ha molt pocs serveis.
Hem passat pel curiós tunel ben folrat de grafitis que travessa les vies i ens hem trobat davant mateix de la Platja de Cerbère, amb un petit mercat ambulant i un bon nombre de terrasses i establiments, sobre tot de restauració, on la majoria ens hem “apalancat” per fer el primer o segon esmorzar, amenitzats pels crits d’un… era un lloro?, era una cotorra?, era un “gremlin”?… doncs no! era un gos amb veu de cotorra que sorprenia a tothom que passava i mirava als balcons buscant una gàbia d’ocell (el podeu escoltar en un vídeo al final de l’àlbum de fotos).
Després de l’esmorzar hem iniciat la pujada per trobar el punt d’accés a la nostra ruta cap a Portbou. Ara sí, ens ha tornat a ploure i ens hem hagut de protegir de l’aigua i del vent. Després d’arribar a una esplanada on hem vist la senyal de “Sentier Littoral” per enfilar-nos fins el Puig Cervera, hem tingut una petita deserció de 3 persones del grup (la Marga, en Manel i la Margot) que no ho han vist massa clar i han preferit recular per tornar a agafar el tren i trobar-nos a Colera. Ens ha sabut greu, perquè el mal temps no ha durat gaire, però, ben mirat, s’han estalviat la part més dura de la ruta d’avui, perquè la pujada era molt empinada i ens ha semblat que no s’acabava mai.
Val a dir però que, durant tot l’ascens i un cop dalt el puig, hem gaudit d’unes magnifiques vistes sobre el litoral de Cerbère i Portbou, ben protegit per una llarga carena d’espectaculars muntanyes de l’Albera.
Hem tornat a baixar en direcció a Port Bou i, en una intersecció del camí amb la carretera, ens hem trobat dalt el Coll dels Belitres on hi ha instal.lat un Memorial Democràtic. Reproduïm tot seguit un text extret de la web gencat:
“El Coll dels Belitres és un pas transfronterer entre l’Estat francès i l’Estat espanyol que enllaça el municipi de Cervera de la Marenda (Rosselló) amb el municipi de Portbou (Alt Empordà). En aquest lloc s’ha instal·lat, en record i homenatge als milers de republicans que van emprendre el camí de l’exili, un conjunt monumental i informatiu que conforma un memorial de l’exili. Hi destaquen un seguit de fotografies del pintor Manuel Moros sobre la retirada, que van ser realitzades el febrer de 1939.
Amb l’obertura de la frontera francesa a final de gener i principi de febrer de 1939, entre 470.000 i 480.000 persones van abandonar l’Estat espanyol en el context del final de la Guerra Civil. D’entre els diferents punts de pas del Pirineu català, el Coll dels Belitres va ser un dels més utilitzats i nombrosos testimonis gràfics van donar fe del drama dels republicans espanyols arreu del món. Pocs quilòmetres al nord, a la majoria d’aquestes persones els esperava el drama dels camps de concentració i per a alguns, una llarguíssima vida a l’exili.
El Coll dels Belitres és un dels punts de l’itinerari de Portbou a Cervera que recorre també la ruta Walter Benjamin (filòsof que es va suïcidar a Portbou quan va ser detingut per la policia quan fugia de la persecució nazi) i que forma part del conjunt de rutes Retirada i Camins de l’Exili. Es tracta de diversos espais històrics senyalitzats en 17 pobles (Agullana, la Vajol, Figueres, la Jonquera i Portbou, entre d’altres) que descriuen el camí que van fer centenars de milers de persones en l’exili cap a França. A més, es pot completar la visita amb la descoberta del massís de l’Albera, un ampli territori muntanyós que s’estén a banda i banda de la frontera francoespanyola i que es troba protegit com a paratge natural en tots dos països.”
Un cop arribats a la Platja de Portbou, ens hem regalat uns minuts de relax i, gràcies a aquesta parada, les 3 persones desertores que justament eren a l’estació han decidit venir a retrobar-nos. Ja hem tornat a ésser el grup complet!
I, apa! a tornar a pujar per encaminar-nos cap a Colera. Aquesta segona pujada no ha estat ni de bon tros com la primera, però ha sortit el sol i s’ha fet força pesada, no només la pujada, sinó també la baixada completament plena de pedres que feien de mal caminar. Sort que les vistes que ens acompanyaven seguien essent espectaculars!
Hem arribat per fi a Colera on ens esperava en Joan C. i les dues taules parades al restaurant “Totsompops”. Ens hem reconfortat amb un bon àpat i un bon vi. I, com sempre, després del “xarrupet” i de la sobre taula, hem sortit per anar a buscar el tren a l’estació (o a la no-estació) de Colera.
Hem agafat el tren de les 17:39h i cap a Caldes de Malavella. Ens hem passat tot el camí rient pels descosits. Una molt bona teràpia, no? A Flaçà ens hem acomiadat de la Núria, en Josep M. i en Jaume, cantant “L’hora dels adéus” i un cop a Caldes de Malavella ens hem acomiadat la resta, amb la satisfacció d’haver passat una molt bona jornada i amb molt bona companyia.
Ara, ens toca pensar i decidir com i on podem celebrar el final d’aquesta primera “petita aventura” i quina serà la segona!!!
Fins aviat!!!
Més fotos >>> 250520 – 24è TRAM COSTA BRAVA: DE CERBÈRE A COLERA