Aquesta tarda ens hem reunit unes setanta persones al vestíbul de l’Espai Ridaura per assistir al cinefòrum que hem organitzat sobre la pel.lícula “Frida”.
Aquest és el darrer acte de l’ampli programa d’activitats que, en coordinació amb el Servei de Igualtat de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, hem organitzat per commemorar el Dia Internacional de les Dones, que enguany ha tingut com a fil conductor l’extraordinari personatge de la Frida Kahlo.
“Frida” és una pel·lícula mexicana dirigida per Julie Taymor, estrenada el 2002 i guanyadora de dos Oscar i un Globus d’Or, amb un repartiment de luxe. “Frida” narra la vida de Frida Kahlo (Salma Hayek), des de la seva llarga i complicada relació amb el seu mentor i marit, Diego Rivera (Alfred Molina), fins el seu controvertit i il·lícit afer amb Lev Trotsky, passant per les seves provocadores aventures amoroses amb altres dones. Frida Kahlo va tenir una vida atrevida i independent com a revolucionària política, artística i sexual.
Però abans de projectar la pel.lícula, la nostra sòcia, Mercè Arbiol, Professora d’Història i d’Història de l’Art, ens ha ofert una excel.lent presentació de la figura i de l’obra de Frida Kahlo (Coyoacán, Mèxic, 1907-1954), estructurant-la a partir del que ella ha anomenat “els ingredients constants en la seva obra”:
- Salut.
- Mexicanisme.
- Vida sentimental / Maternitat.
- Feminisme.
- Ideologia política / Comunisme.
La Mercè ens ha presentat i explicat amb detall cadascun dels 17 quadres que ha escollit per exposar d’una manera resumida, però molt entenedora, la peculiar vida i obra de Frida Kahlo.
El darrer quadre que ens ha presentat és un clam a la vida, amb una col.lecció de síndries vermelles i sucoses que Frida va pintar pocs dies abans de morir (massa jove!), on s’hi llegeix “Viva la Vida!”
De la presentació de la Mercè destaquem el fet de que, sense que la Frida s’ho proposés, s’ha convertit en una icona mundial del feminisme. Per què? (reproduïm el text d’un dels fulletons que s’han repartit al municipi, com a material de la programació del 8M):
- Per desafiar els estereotips de gènere i els cànons de bellesa, vestint amb roba masculina, amb entrecella i bigoti.
- Per desafiar l’heteronormativitat i defensar la llibertat sexual.
- Per parlar de temes tabú en la seva (i nostra!) societat: avortament, infertilitat, menstruació, salut íntima femenina,…
- Per reclamar l’autenticitat del cos femení, retratant-lo d’una manera honesta i visceral, incloent-hi la sang i els òrgans.
- Per trencar estereotips envers les dones víctimes de violència masclista, mostrant que una dona immersa en una relació de dependència també pot ser una dona forta i empoderada.
- Per ser una dona activa i revolucionària a nivell polític; tot i que les seves pintures eren plenes de dinamisme i color, va tenir una vida plena de patiment, dolor i malaltia.
Després de la presentació de la Mercè, hem iniciat la projecció de la pel.lícula que dura una mica més de dues hores i que la gran majoria de les persones assistents han sabut “aguantar” fins al final, malgrat que les cadires no eren gens confortables. A l’inici de la projecció hi ha ajudat la capseta de crispetes i la botelleta d’aigua (gentilesa de la casa!), però la pel.lícula està molt ben feta i interpretada i ha sigut un complement ideal per arrodonir tot el que hem après de la Frida aquests darrers dies.
Del que hem parlat amb els grupets de persones assistents que, després de la pel.lícula, s’han quedat una estona més, podem concloure que ha agradat moltíssim a tothom, tant la presentació de la Mercè com la pròpia pel.lícula.
Viva la Vida!!!
Més fotos >>> 260313 – CINEFÒRUM “FRIDA”