Es pot dir que aquest nou curs del grup de Llegim amb Ermessenda ha començat molt fort, amb el llibre “Jo, Vella”, de l’Anna Freixas. L’hem acabat de llegir aquesta tarda.
L’Anna Freixas (Barcelona, 1946), doctora en Psicologia que ha centrat la seva investigació en dones i gènere, és una escriptora feminista i professora d’universitat catalana. Les seves línies de recerca han versat sobre l’envelliment de les dones, coeducació i feminisme i l’evolució de la recerca i docència en Psicologia des d’una perspectiva de gènere. Es considera que ha tingut unes aportacions pioneres per al desenvolupament de la gerontologia feminista a Espanya.
“Jo, Vella” es tracta d’una mena de manual de supervivència per a dones grans (o velles), per arribar a convertir-les, com diu l’autora, en “velles tremendes”. Descriu moltes situacions en que es troba la gent gran (i especialment les dones) i la manera de donar-hi la volta.
No totes ens hem sentit identificades amb tot el que s’hi diu, però totes hem sabut perfectament de què es parlava. El primer és assumir que una és vella, segons el sentit literal de la paraula que s’utilitza per descriure a una dona a partir d’una certa edat. A tothom li costa assumir-ho (perquè els vells sempre són els altres), però potser especialment a nosaltres, que som un grup molt actiu en diversos àmbits.
En qualsevol cas, hem rigut, ens hem emocionat i ens consta que és un llibre que ha estat recomanat a altres persones.
El proper llibre, que començarem la setmana vinent, serà completament diferent i esperem també poder gaudir-lo plegades.