Aquesta tarda ens hem enfilat a l’autocar 35 persones per anar a veure l’òpera “Norma”, la vuitena òpera de Bellini, que és sens dubte una de les obres més paradigmàtiques del bel canto i la més coneguda d’entre les que va compondre.
Hem arribat molt d’hora a les portes del teatre i encara era tancat. Ens ha donat temps de fer un cafetó (i algun que altre dolç) abans d’entrar-hi. Per a la majoria de nosaltres era la primera vegada que anàvem a aquest teatre i l’hem trobat molt ampli i còmode.
“Norma” ens situa als anys 50 aC a la Gàl·lia durant l’ocupació romana. Norma (representada per la soprano Maribel Ortega, qui justament es va estrenar com a solista a “Norma” a l’any 2006), sacerdotessa sotmesa al vot de castedat, manté en secret una relació amb Pollione (interpretat per Kenneth Tarver, tenor nord-americà reconegut internacionalment sobre tot per les seves interpretacions d’òperes de Mozart i Rossini), cap de l’exèrcit romà, amb qui té dos fills en secret. El conflicte arriba quan Norma s’adona que Pollione manté també un romanç amb la jove Adalgisa (Anna Tobella, mezzosoprano, qui va debutar al Liceu el 2007 i qui ha estat àmpliament premiada en molts concursos internacionals ). Norma esclata, però, al final, amb Pollione a la seves mans, presoner, ella manifesta davant el seu poble que ha trencat els vots i mereix el càstig: morir a la foguera, juntament amb Pollione.
L’escenografia i el vestuari s’inspiren en els pobles celtes i del nord d’Europa, amb la lluna i l’arbre sagrat com a elements centrals de la dramatúrgia. La producció de la Fundació Òpera Catalunya és una reposició d’una producció seva, en aquest cas sota la direcció de Carles Ortiz i amb la direcció musical del jove gadità Julio García Vico.
Ens han entusiasmat la força i l’energia amb que ha cantat Maribel Ortega (Norma) amb un paper principal que requereix una bona estona davant l’escenari i en destaquem sobretot els duos, entre Norma i Adalgisa al primer i al segon acte. Són espectaculars. També els dos duos finals amb Pollione.
També hem comentat la peculiar manera de dirigir del molt jove director musical, en Julio García, a qui, des dels nostres seients, podíem seguir amb absoluta claredat. Els seus gestos denotaven molta complicitat tant amb tota l’orquestra com amb les/els protagonistes cantants.
L’obra ha durat poc més de tres hores i, al sortir, ja teníem al nostre conductor, l’Enric, esperant-nos per tornar a casa, amb una conducció impecable.
Més fotos >>> 260222 – ÒPERA “NORMA” A SABADELL