Aquest matí, el grup de 12 persones que ens hem quedat a dormir a Setcases per fer la sortida amb raquetes, ens hem trobat a les 8:00h al menjador de l’Hotel La Cabanya davant una taula atapeïda de menjar de tota mena: torrades, embotits, formatge, ous ferrats, cansalada, coca dolça, dònuts de xocolata, suc de taronja, iogurts, cafès, llet,… N’hi havia per poder esmorzar el doble dels qui hi érem. Encara no s’acabava un plat, que la Rosa, la mestressa de l’hotel, ja en portava un altre ben ple del mateix. Verge del Raïm! Quina bacanal!!! Hem decidit que per la propera sortida repetirem l’hotel perquè hi hem estat molt a gust.
Just acabar d’esmorzar, hem agafat els cotxes i ens hem dirigit cap a les pistes de l’Estació de Vallter. L’anècdota de la pujada ha sigut que la Carme pujava amb el seu 600 gairebé buit de benzina i la benzinera més propera està tirant endarrere just a la sortida de Camprodon. Ens hem encomanat de nou a la Verge del Raïm, la que teníem més a mà.
A l’arribada ja ens esperava en Jaume, el guia contractat per acompanyar-nos a fer la sortida amb raquetes. Hem fet un cafetò al restaurant i, tot seguit, ens hem «calçat» les raquetes per començar el que ens ha semblat una escalada més que una caminada, perquè hem enfilat muntanya amunt fins arribar a l’antic refugi d’Ulldeter on, en teoria, neix el Riu Ter i que, per tant, és l’inici de la Ruta del Ter. Ens ha fet un sol radiant que algun@s hem aprofitat per fer una mica de bronzejat.
Ha sigut una caminada «durilla», no exempta de diverses caigudes, unes més espectaculars que altres, però que ha agradat a tothom (suposem!) perquè les vistes, allà en mig de les muntanyes nevades, compensaven sobradament l’esforç que estàvem fent. Hi hem estat unes tres hores, en comptes de les quatre que havíem previst, però la majoria ja en teníem ben bé prou.
Un cop ens hem «descalçat» les raquetes i acomiadat d’en Jaume (el guia), hem decidit que faríem un entrepà i, un cop haguéssim solucionat el problema de la benzina del 600, cap a casa. Per tant, hem baixat cap a Setcases amb l’idea de buscar un lloc per menjar però, com que era l’hora dels dinars, en cap dels restaurants oberts (pocs) ens han volgut fer entrepans.
Un bon home que hem trobat pel carrer ens ha recomanat que anéssim fins a Llanars i, seguint la seva recomanació, després de «divagar» una mica pels carrers de Llanars, hem acabat al Restaurant «L’Escon», on ens hem trobat de nou al bon home dinant que ha resultat que viu a Sant Feliu de Guíxols.
Per cert, de Setcases a Llanars, el 600 de la Carme ha «recuperat» una mica d’autonomia i això ha permès que anéssim molt més tranquils a dinar.
Al restaurant, com que tampoc ens podien fer entrepans, hem decidit esperar una estona a que ens donessin taula per fer-hi el menú del dia. Mentrestant, hem conegut a un personatge del poble que se’ns ha presentat com a ex-amant de la Bàrbara Rey, tot molt ben documentat, amb fotos i tot. Ens ha fet riure de valent, sobre tot quan ens ha dit que «quan el rei entrava per la porta de davant, ell sortia per la de darrera». Tot un personatge!!!
Hem dinat ben entaulats, en contra del previst, però no ha estat gens malament. Havent dinat, ens hem acomiadat i, ara sí, cap a casa!
Han sigut un parell de dies ben aprofitats, en molt bona companyia. Val a dir que part del grup era la primera vegada que venien amb nosaltres, perquè s’han associat a Ermessenda molt recentment, i creiem que hem aconseguit que es sentissin a gust i gaudissin també de la sortida. De fet, ja s’han apuntat per la propera!!!
Més fotos >>> 260225 – SORTIDA AMB RAQUETES A VALLTER