Aquest matí a les 7:30h ja ens enfilàvem a l’autocar 37 persones (hi ha hagut tres baixes de darrera hora i dues persones imprevistes però molt benvingudes, com sempre!) per anar fins la comarca del Berguedà.
Avui ens hi ha conduït l’Albert, un conductor força novell pel que fa a la conducció d’autocars i, a més a més, amb un autocar nou que ell era el segon dia que conduïa. Només pujar a l’autocar ens ha fet saber que no coneixia la ruta i algú li ha suggerit anar per Ripoll (valga’m Déu, quin disbarat!). Hem hagut de “empassar-nos” un tram de corbes que no s’acabava mai, amb la sort de que no ens hem creuat amb ningú perquè haguéssim tingut un problema. Però, malgrat tot plegat, hem arribat puntuals al nostre primer destí: a la Pobla de Lillet, on hem esperat al Trenet del Ciment que avui ha sortit només per nosaltres.
Mentre nosaltres ens preparàvem per pujar al trenet, li hem demanat a l’Albert que s’informés molt i molt bé de com arribar i aparcar a tots els indrets que teníem previst visitar durant la jornada i, sobre tot, de la ruta de tornada perquè, evidentment, no volíem tornar a passar per aquell tram de corbes.
Un cop dalt el trenet (a les 10:30h), ens ha portat fins al Museu del Ciment, a Castellar de N’Hug, en un trajecte d’uns 20′ que en bona part segueix paral·lel al curs del riu Llobregat, el riu protagonista de la nostra sortida d’avui.
En el museu ens esperava la Marinette, la nostra guia per la visita que teníem concertada per les 11:00h. Quan vàrem organitzar la sortida, a part de Les Fonts del Llobregat, volíem agafar el trenet per visitar, sobre tot, els Jardins d’Artigas, però estan tancats entre setmana. Per tant, ens vàrem decantar per visitar el Museu del Ciment. D’entrada, no ens motivava massa, però val a dir que ha estat una gran experiència perquè la Marinette ens ha explicat amb tot luxe de detalls tota la història de la primera fàbrica de ciment pòrtland de Catalunya i d’Espanya i com va contribuir al desenvolupament industrial del nostre país. Per iniciativa d’Eusebi Güell, personatge molt destacat de la burgesia catalana i vinculat gairebé a tots els sectors de l’economia, la fàbrica es va construir entre 1901 i 1904 amb pedra calcària de la zona, i és una obra arquitectònica singular de primera magnitud, amb un impressionant estil modernista. Va finalitzar la seva activitat l’any 1975. Els darrers propietaris, l’empresa Lafarge-Asland, van vendre la fàbrica a la Generalitat de Catalunya l’any 1996 per un preu simbòlic de 498.000 pessetes (uns 3.000 euros). El 2002, va obrir les portes el Museu del Ciment de Castellar de N’Hug. Si us interessa saber-ne més, podeu entrar al següent enllaç que us portarà a la web del museu.
https://museuciment.cat/ca/museu/historia
Sobre les 12:30h ja sortíem del museu, ben “impressionats” per tot el que ens acabava d’explicar la Marinette i ens hem retrobat amb l’Albert que ens ha promès que s’havia documentat a base de bé de tot el que havia de fer a partir d’aquell moment. Ens hem dirigit amb l’autocar a un dels indrets d’accés a Les Fonts del Llobregat (al pàrquing de baix) però, després d’un intens i confús debat on tothom deia la seva i on hi ha hagut un moment en que ja no sabíem si les fonts eren dalt o baix, si havíem de pujar o baixar, si havíem de caminar molt o poc, hem decidit canviar d’indret i anar al pàrquing de dalt que es troba dins el mateix poble de Castellar de N’Hug. Des d’allà hem fet un passeig curt i fàcil per un camí ben senyalitzat i en bon estat fins al naixement d’un dels rius més importants de Catalunya, el Llobregat. En aproximadament uns 20′ i 1 km de recorregut, hem baixat el sender empedrat i ple d’escales que ens ha portat fins al lloc on l’aigua brolla des de dins mateix de la muntanya formant una bonica cascada que, gràcies a les recents i continuades pluges de les darreres setmanes, lluïa increïble. Hi hem estat una bona estona fent fotos a tort i a dret, perquè l’aigua sortia de tot arreu.
Quan n’hem tingut prou, d’aigua i de fotos, i la gana ens insistia, hem tornat a pujar a l’autocar que ens esperava, ara sí, al pàrquing de baix, per anar al restaurant “Hostal La Muntanya” de Castellar de N’Hug on hem arribat sobre les 14:30h i ja ens hem trobat les taules parades. Hem dinat de meravella, amb bona qualitat i quantitat, i ens han servit súper bé. La sobretaula s’ha allargat amb les amenes converses d’un@s i altres fins les 16:45h. Sortint del restaurant, ens hem concedit una estona per fer una ullada al centre del poble, molt ben rehabilitat, però que avui estava completament desert: hem passat per la Plaça del Barça (curiós, no?), hem gaudit, des de diversos miradors, de les magnífiques vistes a la cadena de muntanyes, entre les que destacava el Pedraforca on es podia veure encara una mica de neu, més fotos,… i encara hem aconseguit que en Joan P. i la Sera es poguessin escapar per anar a comprar un parell de croissants d’un quilo, típics d’aquest poble.
I després de la visita a Castellar de N’Hug només ens quedava anar a Bagà! Ens hem assegurat de que no seguíem cap dels rètols que indicaven el camí cap a Ripoll i hi hem arribat sense cap dificultat. L’Albert ens ha deixat al bell mig del centre del poble i hem pogut fer-hi també una ullada. Ens ha cridat l’atenció una escultura de ferro que representa a Galceràn de Pinós, baró de Bagà. És una imatge d’un personatge dempeus, amb armilla curta, capa i espasa, amb el cap cobert amb una malla que simula ser metàl·lica. Es troba situada sobre una peanya de pedra amb l’escut de la vila tallat al costat de tramuntana de la plaça, sobre una elevació a la que s’accedeix amb escales i que ajuda a igualar els desnivell que fa el carrer. Porta la inscripció “Galceran de Pinós. Bagà 1147 – 1966”. Ens hem posat els deures d’investigar qui era aquest personatge i el significat de les dues dates de la inscripció (¿?¿?). També ens ha cridat l’atenció el nom de la plaça: “Rescat de les cent donzelles”. També ho investigarem. De moment, ja sabem que es tracta d’una llegenda medieval de caire històric.
A les 18:45h ens ha recollit de nou l’Albert, just quan ha començat a ploure (quina sort hem tingut!) per retornar cap a Santa Cristina d’Aro. Malgrat suposadament s’havia après la ruta de tornada, li hem hagut de donar algunes indicacions, a part d’ajudar-lo a netejar el vidre entelat i a buscar els botons de la calefacció i altres: Déu n’hi do!!!
Avui també hi ha hagut el “sorteig de les boles” i les persones afortunades han sigut l’Emiliú (una llibreta de notes del Museu del Ciment) i la Sera (una bossa-sac, que li ha anat la mar de bé per dur-hi les compres que ha fet abans de sortir de Castellar de N’Hug).
I, sense res més a destacar, hem arribat a Santa Cristina d’Aro “sans i estalvis” i volem creure que content@s per haver pogut fer tot el que estava previst en aquesta sortida, la darrera d’aquest tipus que haurem fet abans de les vacances d’estiu.
Més fotos >>> 250513 – SORTIDA AL BERGUEDÀ