Avui a les 16:30h, 30 persones pujàvem a l’autocar que ens ha conduït (amb en Francesc X. al volant) fins a les portes del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) (Barcelona) per anar a veure l’obra de teatre “La reina lloba”.
Com que avui ens ha acompanyat la Isabel Pernal, Directora de la Biblioteca Baldiri Reixac de Santa Cristina d’Aro, malgrat que ahir a la tarda ja ens va oferir una xerrada informativa sobre l’obra i el seu autor (Pau Carrió), com que molta gent del grup no hi va poder assistir, n’ha fet un molt bon resum del que ens va explicar.
Apart de les explicacions de l’obra i l’autor, la Isabel ens ha recalcat que la programació del TNC sempre ofereix obres força transgressores, bé per la temàtica, bé per la producció, bé per la posada en escena, sempre molt innovadora, especial i atrevida.
Hem arribat al TNC gairebé una hora abans de que comencés l’obra i ens hem pogut acomodar amb tranquil·litat. Un escenari gran a peu de la platea estava estructurat pensant en el teatre isabelí londinenc a l’aire lliure on es representaven les millors obres de Shakespeare i on els actors (no hi havia actrius) entraven i sortien constantment entremig del públic assistent.
Llegint el fulletó de l’obra, veiem que en Pau Carrió hi diu:
“Fa temps que volia construir, amb la Maria Rodríguez, un personatge protagonista i, rellegint “La guerra de les rose” de William Shakespeare, vaig pensar que la seva Margaret d’Anjou ens donava una oportunitat fantàstica d’explicar plegats la història d’una dona al centre del poder que, en contra el que tots els homes del seu voltant pretenen, l’assumeix amb totes les seves conseqüències. Un personatge que s’embruta, que lluita, que estima, que esgarrapa, que guanya i que perd.
Un personatge que té més versos que Cleopatra o Rosalina, que el Rei Lear, Coriolà, Othello o Titus Andrònic però que, a diferència de tots ells, com Falstaff, no té una obra pròpia. I si la fem, vaig pensar? Amb “La reina lloba” volem jugar a aixecar una nova vella tragèdia elisabetiana, aquesta vegada amb nom de protagonista femení.“
Pau Carrió dedica, per tant, la seva nova creació a Margaret d’Anjou: la reina lloba. És un dels personatges més citats a les obres de Shakespeare, sempre pivotant al voltant dels grans protagonistes masculins (Enric VI, Ricard III) però, en canvi, no compta amb una obra pròpia.
Amb “La reina lloba”, Carrió es proposa descobrir-nos la vida apassionant d’aquest personatge històric. Margaret serà núvia, muller, amant, reina, mare, guerrera, vídua i bruixa visionària. Ordirà intrigues polítiques, liderarà els exèrcits dels Lancaster, lluitarà contra els York i, finalment, perdrà la guerra, la corona, el marit i el seu únic fill. S’exiliarà a França però retornarà a Anglaterra, als cinquanta anys, per anunciar la fi del regnat de terror de Ricard III.
Acabada l’obra, que dura 2hrs i 15′ sense cap entreacte (Déu n’hi do!), hi ha hagut opinions diverses dins el grup. Tothom ha lloat la producció, l’escenografia, la fortalesa dels sis actors i de les dues actrius, destacant, evidentment, a la Maria Rodríguez (com a Margaret d’Anjou) i a en Quim Àvila (com a rei Enric VI i com a Ricard III), però hi ha qui ha trobat la temàtica i els textos massa farragosos. Com sempre diem, en aquests casos va molt bé poder assistir a les xerrades informatives que ens ofereix la Isabel per posar-nos en context.
Per acabar aquest post, ressaltem de nou el que ja vàrem dir al fer difusió d’aquesta obra; que la història de Margarita d’Anjou (s. XV) té moltes similituds amb la història d’una altra dona que ens toca més “de prop”: Ermessenda de Carcassona (s. X-XI).
Més fotos >>> 260306 – TEATRE “LA REINA LLOBA” AL TNC (BCNA)